Alerta amb Díaz Ayuso perquè no és tan beneita com sembla. Ha tingut una bona mestra, Esperanza Aguirre, l’ascensió política de la qual es va produir entre les rialles i el menysteniment de la gent del seu partit i, sobretot, dels partits rivals. I així, fent un posat entre fava i gata maula, va aconseguir que els seus rivals abaixessin la guàrdia i, quan se’n van voler adonar, ja era ministra de Cultura, presidenta del Senat i, sobretot, presidenta de la Comunitat de Madrid, després del “tamayazo” que tampoc ningú no va saber veure venir. També Aguirre va començar fent declaracions que ajudaven a classificar-la com a beneita simpàtica -la confusió intencionada entre Saramago i Sara Mago- per acabar apareixent com el que era de veritat, una killer política sense escrúpols i amb una extrema habilitat per sortir immaculada de tots els casos de corrupció. En els seus últims temps a la Comunitat de Madrid, Aguirre va tenir Díaz Ayuso de community manager, era ella qui portava el compte de twitter del seu gos, Pecas, a través del qual feia els comentaris que no tindrien cabuda en el compte oficial d’un polític.
De community manager d’un gos, Díaz Ayuso va anar grimpant fins a esdevenir candidata, escollida a dit, a la presidència de la Comunitat de Madrid, durant la campanya de la qual també ens va regalar impagables minuts de glòria, com quan va declarar que ella trobava a faltar els embussos al centre de la ciutat perquè eren un senyal d’identitat dels madrilenys. I, així, d’atzagaiada en atzagaiada es va anar fent un nom i, sobretot, un raconet cada vegada més gran en els titulars dels mitjans de comunicació, que reben com aigua de maig les collonades dels polítics perquè els omplen sense haver de fer cap esforç intel·lectual pàgines i pàgines dels seus mitjans. I, així, de declaració estúpida en declaració estúpida va aconseguir ser la presidenta de la Comunitat encara que no va ser, ni de lluny, la llista més votada, això sí, amb la inestimable col·laboració de Vox i Ciudadanos.
Un cop feta presidenta ha anat practicant i sofisticant el seu estil de declaracions que sempre es caracteritzen per ser extremadament estridents i, a la vegada, completament eficients per situar el missatge i establir el marc de referència que a ella li interessa. Ho va fer amb els pressupostos de la Comunitat: en lloc de disculpar-se per no haver-los confeccionat va dir, en seu parlamentària, que per què els havia de confeccionar si no sabia si el proper ministre d’Hisenda no seria un terrorista. I es va quedar tan ampla. I, el que és pitjor, els mitjans van parlar de la seva sortida de to i no del fet gravíssim que la Comunitat encara no hagi elaborat els pressupostos per a l’any en curs.
Ara ho ha tornat a fer amb les declaracions sobre el Mobile i la seva voluntat d’arrabassar-lo a Barcelona. Díaz Ayuso no és tan toixa ni està tan mal assessorada com per no saber que abans del 2023 el Mobile no marxarà de Barcelona i que si quan s’acabi el contracte els organitzadors decideixen canviar de seu el congrés no ho faran per anar a una altra ciutat d’Espanya. Ella ho sap, això, però el que pretén fer amb les seves declaracions, i el que aconsegueix, és situar un marc mental en què Madrid és una ciutat d’acollida, business friendly, que sap aprofitar les oportunitats, com va fer amb la cimera del clima, i en canvi Barcelona és una ciutat que declara l’emergència climàtica, que vol eliminar el pont aeri i que fins i tot se l’agafa amb paper de fumar amb coses com el 5G que són l’aposta de futur del Mobile.
Que aquesta manera de fer política és repugnant, tronada, èticament qüestionable i tots els adjectius de l’estil que s’hi vulguin posar? I tant! Però funciona perfectament si es compta amb l’acrítica col·laboració dels mitjans de comunicació, tal i com demostren personatges com Trump, Salvini o Boris Johnson.
