Al fons del garatge d’una casa de Sant Cugat hi havia un veritable tresor. Dues capses vermelles guardaven més de cinc mil negatius del temps de la Guerra Civil corresponents al persistent i notable treball del fotògraf Antoni Campañà (1906-1989). La família ho descobreix en les tasques de neteja de la vivenda abans de ser enderrocada. Sembla que el color de les capses era un evident presagi de la importància i sensibilitat del contingut. Una acurada edició – Editorial Comanegra- a càrrec de Plàcid Garcia-Planas, Arnau González Vilalta i David Ramos ens presenta una selecció d’aquest valuós fons i d’aquesta sobtada/impressionant descoberta. Bona part de les moltes imatges que expliquen la història de la Guerra Civil a Barcelona es trobava en unes capses oblidades en una casa a punt de desaparèixer.
Aquesta és una història fascinant, plena de suggeriments i reflexions sobre el propi autor i el seu ofici, com ho són les mateixes fotografies que podem contemplar dins aquest primer recull – "La capsa vermella"- en el marc d’una agraïda i molt interessant edició. Les imatges recopilades en aquesta obra tenen com a eix central el temps de guerra i els primers moments de potsguerra a Barcelona amb suggeridors referències a d’altres localitats com Girona i també una singular aportació de la nostra ciutat de Terrassa. En aquest cas observem una imatge del temple del Sant Esperit convertit en garatge/magatzem de tota mena de vehicles i on algunes persones guaiten, des de l’exterior, el dessacralitzat espai en mans dels revolucionaris.
Antoni Campañà fou testimoni directe d’un temps de conflicte, violència i revolució. Les seves imatges són fruit de l’observació i de la complicitat de qui les capta amb l’únic i veritable missatge de transmetre el seu realisme. Fotografia el que veu amb un discurs obert i compromès per fer-ne la pertinent exploració. El testimoniatge és directe i gens adulterat. Això és la guerra! Cada imatge forma part d’un llarg discurs interpretatiu d’aquells dies de conflicte i precarietat. La càmera és el mitjà per certificar el que observa sense cap mena de maquillatge. Campañà ha embadalit l’equip que n’ha fet l’ordenació i selecció de les imatges. L’amic Plàcid Garcia-Planas em fa veure un munt de detalls. És un aprenentatge continuat i molt enriquidor.
Els ulls d’un veterà viatger i expert corresponsal esdevenen privilegiats exploradors de cada document gràfic. Campañà certifica que una guerra és la quotidianitat pura i dura que es transmet per mitjà de les imatges de destrucció pels bombardejos, de les cues per aconseguir aliments, de la hiperprotecció de la Conselleria de Proveients, del tràfic d’ambulàncies entrant i sortint del Clínic, de la fam i de la pobresa, dels nombrosos refugiats acollits a l’Estadi Olímpic de Montjuïc supervivents/procedents de la "desbandà" de Màlaga o el treball artístic de pintar els vagons dels trens a càrrec del Sindicat de Dibuixants Professionals. Aquells mateixos vagons que el terrassenc Marian Montserrat va retratar en el seu pas per l’Estació del Nord. La Guerra Civil fou un munt d’elements, paradoxes i matisos dels quals seguim desconeixent una bona part. "La capsa vermella" alleugereix, sens dubte, la nostra vergonyant ignorància.
