Heu sentit a parlar de la carn de laboratori? O de com contamina una vaca?
Segurament a molts de vosaltres us ha vingut la imatge d’una vaca pasturant al cap i heu pensat que no pot ser perjudicial per a la natura. I aquest raonament lògic pren tot el sentit del món i per això m’agradaria analitzar d’on vénen aquestes afirmacions.
1-. Ideologia animalista que no vol menjar carn vingui d’on vingui, que, a parer meu, sovint va lligada a la urbanització de la societat i la desconnexió de la nostra espècie amb la natura.
2-. Els problemes mediambientals que genera la ramaderia intensiva a casa nostra. Qui no ha sentit a parlar de la contaminació per nitrats a Osona?
Com ho han fet molts altres sectors amb la industrialització/globalització, la ramaderia ha evolucionat. Igual que ens arriben mòbils o electrodomèstics de la Xina (i en general ningú s’ho qüestiona massa), ens arriba soja d’Amèrica, per engreixar uns porcs a Catalunya que se’ls menjaran els xinesos.
3-. Una mala alimentació, que fa que sigui normal menjar cada dia carn de segon plat, sucre i porqueries a dojo per esmorzar i berenar, i que la verdura (fibra) sigui en molts casos ocasional. Per no parlar d’una dieta que segueix la cultura dels quatre àpats i els tres plats per norma general, sense tenir en compte el que cadascú necessita realment.
Bé, la suma de tot això ha fet que el missatge final acabi sent: menjar carn contamina, el bestiar perjudica el medi, no mengis carn. I, per tant, menja verdura.
Això comporta alguns errors:
-Donar a entendre que tot el que prové d’origen vegetal és sostenible i no contamina, la qual cosa és òbviament falsa. Només cal veure la contaminació per nitrats que hi ha al Maresme sense un sol porc o l’adhesiu que hi ha als kiwis on i posa New Zeland.
-Oblidar que els herbívors i el bestiar juguen un paper clau en la cura dels sòls, la seva fertilització natural, l’aprofitament de l’aigua i de zones no aptes per a l’agricultura, la fixació de CO2 al sòl, convertir l’herba en proteïna de qualitat… i que per tant no podem eliminar-lo pensant que no hi haurà cap conseqüència greu.
-Economia local, arrelada al territori versus monopoli econòmic fins i tot amb l’alimentació.
En resum, hi ha alternatives realment sostenibles, econòmicament viables i justes i ecològicament bones per als ecosistemes… La prova és que sorgeixen projectes que ho demostren. Però, com sempre, no hi ha diners ni governs al darrere que realment creguin que un altre model és possible i, a més, que els animals poden ser uns grans aliats i podem tornar-nos a sentir part de l’ecosistema i no que tot es produeixi entre quatre parets (o plàstics d’hivernacle).
