Avui publiquem les dades meteorològiques de Terrassa de l’any passat. 2019 va ser, segurament, amb diferència, l’any en què més abastament s’ha informat sobre clima, canvi climàtic, les seves conseqüències i les mobilitzacions populars de conscienciació, que s’han personalitzat en la jove Greta Thunberg com a figura sobre la qual, sorprenentment, ha pivotat l’activisme mundial. Les dades meteorològiques de Terrassa de 2019 no pretenen mostrar com afecta el canvi climàtic la ciutat. L’estadística necessita perspectiva i hauríem de tenir una comparativa de la qual no disposem per arribar a conclusions, però és palpable l’interès per la meteorologia en general i per les dades en particular que comencem a tenir a peu de carrer.
El comentari popular és moltes vegades que es nota un canvi. És normal sentir converses, al transport urbà, a les botigues o passejant pel carrer, que es refereixen al fet que ara la transició entre les estacions de l’any ja no és com abans, que estem perdent la primavera i la tardor, que quan érem joves compràvem castanyes per escalfar-nos les mans i ara les comprem amb màniga curta, que els dies que fa calor fa més calor que abans i que quan fa fred fa més fred que abans, etcètera. La majoria de les sensacions són això, sensacions, però està bé que les verbalitzem perquè, estiguin basades o no en referents científics, serveixen inconscientment per prendre’n consciència.
El canvi climàtic és una realitat, conseqüència de l’escalfament global. El negacionisme és el refugi d’interessos econòmics i polítics que només fan que manipular la realitat des de la màxima que diu que “històricament el planeta s’ha escalfat i refredat per causes naturals” o aquella que també s’utilitza molt: “Hi ha altres prioritats més importants al planeta”. En realitat, la primera és certa, però sempre ha estat per causes naturals i amb processos de milers d’anys i ara l’escalfament és comparativament fulminant per l’acció de l’home. Quant a la segona, també és cert que hi ha problemes que necessiten una acció immediata, però molts d’ells estan directament relacionats amb el canvi climàtic, com guerres, fams, desastres naturals, crisi de l’aigua, migracions, crisi de la biodiversitat o problemes d’infraestructures, per citar-ne alguns, i el més important és que qui es refugia en la frase que diu que “hi ha altres prioritats” no actua mai per pal·liar-les.
Tot i això no estaria malament que des de l’activisme es construís un discurs des del positivisme, des de la construcció, en comptes d’utilitzar sempre el llenguatge de la por, que pot arribar a impermeabilitzar-nos davant de realitats que podem considerar absolutament irreversibles. El canvi climàtic és efectivament inevitable però, de la mateixa manera que l’acció de l’home n’ha estat el causant, la mateixa acció de l’home pot contribuir a alentir-lo.
