L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, deia ahir que no som el pati del darrere de Barcelona, que hi ha vida “més enllà” de la capital. Feia aquesta reflexió en la signatura de la carta que els alcaldes vallesans de la línia R4 de Renfe enviaran al conseller de Territori, Damià Calvet, per reivindicar que la nova connexió ferroviària amb l’aeroport s’ha de fer a través del perllongament de l’R4 i no amb la concessió a Ferrocarrils de la Generalitat com s’ha anunciat. I deia l’alcalde Ballart que és necessari que es consultin al territori les decisions que es prenen a Barcelona i afecten aquest.
És precisament a això, la relació que els municipis vallesans i especialment el terrassenc han d’establir amb Barcelona, perquè almenys se’ns tingui en compte a què en alguna ocasió ens hem referit en aquest mateix espai. L’aposta territorial de Terrassa no ha de girar l’esquena a la comarca, però cada vegada més ens trobem afectats i fins i tot condicionats pel que passa a la conurbació, de la que, sens dubte, formem part.
Poques setmanes després de prendre possessió de la vara d’alcalde, Jordi Ballart es reunia amb el president de la Generalitat, Joaquim Torra, i li feia arribar un llistat de cent peticions amb què arrencar la relació bilateral que s’estrenava entre la Generalitat i la tercera ciutat de Catalunya en nombre d’habitants. L’alcalde considerava que el fet que el seu partit fos una iniciativa ciutadana i no estigués integrat a cap gran partit nacional facilitaria la relació, perquè no hi hauria més interessos pel mig que els de la ciutat.
Segurament no tot és tan fàcil, però sí que és cert que es fa necessari articular un vincle de relació amb la capital. L’exemple de l’enllaç amb l’aeroport és paradigmàtic. Segurament el perllongament de l’R4 beneficia més gent (quasi un milió i mig de persones només al Vallès) i és fins i tot possible que sigui una opció més econòmica, però les decisions es prenen a Barcelona amb criteris que segurament a nosaltres se’ns escapen.
Tenim velles lluites territorials a Terrassa que no estem guanyant i que difícilment guanyarem. No som gens optimistes amb la reivindicació del perllongament de l’R4 fins a l’aeroport, com tampoc ho som en allò relacionat amb la supressió del peatge de les Fonts o la zona tarifària.
Hi ha qui diu que Collserola és a Barcelona el que el mur és al món de la sèrie televisiva “Joc de trons”.
