L’Ajuntament de Terrassa ha fet públic el resultat del concurs d’adjudicació de serveis bàsics d’ajut domiciliari i d’ajut a la higiene de la llar, per valor de 7,1 milions d’euros. Aquest concurs torna a posar sobre la taula el debat sobre la gestió pública o privada dels serveis municipals. Aquest debat va assolir la seva major intensitat a l’anterior mandat quan s’ultimava la municipalització del servei de distribució de l’aigua a la ciutat, que va concloure amb la creació de l’empresa pública Taigua, que ja ha complert un any de funcionament.
Els defensors de la municipalització entenen que finalment la ciutat ha assumit el control i la gestió d’un servei bàsic, que per la seva naturalesa no ha d’estar sotmès a la disciplina de l’empresa privada. Més enllà del plantejament teòric, hi ha el fet que el servei s’ha continuat donant amb la mateixa qualitat que abans de la municipalització, tot i que els detractors consideren que al darrere del servei continua havent-hi el suport tècnic de Mina, empresa especialment contractada per a això. Sigui com sigui, l’Ajuntament va iniciar amb el subministrament de l’aigua un recorregut que no està tancat i que s’està explorant des de la creació, també a l’anterior mandat i per iniciativa de la CUP, d’un òrgan d’estudi. Aquesta iniciativa va sorgir d’un important debat al ple municipal sobre l’adjudicació del servei de menjadors escolars, l’essència del qual recull els dubtes i neguits de l’Ajuntament sobre la qüestió.
Aquests es poden resumir en qüestions genèriques com la qualitat, a causa de la despersonalització d’alguns serveis sensibles, com pot ser el de menjador o el d’atenció domiciliària adjudicat aquesta setmana, per la despersonalització que pot provocar el que es podria qualificar d'”industrialització” del servei. Aquesta apreciació enllaça amb el fet que les petites i mitjanes empreses tenen molt poques possibilitats de competir amb grans companyies que disposen de recursos i infraestructures que els permeten participar als concursos públics amb preus molt competitius. Un altre element de reflexió és el de la qualitat dels llocs de treball que generen els concursos municipals. Tal com diu el tinent d’alcalde Noel Duque, l’Ajuntament no pot condicionar el mercat laboral, però té una responsabilitat important a l’hora d’exigir uns mínims o contractacions de ciutadans terrassencs.
El debat és molt pertinent, perquè estem parlant de molts serveis que van des del transport urbà, un assumpte complex sobre el qual aviat s’ha de prendre una decisió, fins al Punt de Trobada, passant pels mencionats d’atenció d’ajut domiciliari, menjadors escolars o neteges de centres escolars, tots amb peculiaritats especials que requereixen una anàlisi individualitzada.
