Resulta una paradoxa inquietant que tant en època d’extraordinària bonança econòmica com de crisi o “precrisi”, com es podria considerar que estem ara, l’accés dels joves a l’habitatge sigui sempre un problema i que aquest problema sigui tan greu. Ho va ser abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, quan el preu dels pisos es va disparar i, malgrat la facilitat amb què es concedien hipoteques, no tothom podia accedir a habitatges de mercat lliure. I ho és ara, quan la concessió d’hipoteques és més restrictiva i la precarietat laboral i els preus impedeixen, especialment als joves, accedir a un pis de propietat i, fins i tot, de lloguer.
La construcció d’habitatges de protecció oficial, moltes vegades amb les administracions municipals com a promotores, generava una expectació inusitada. Podem recordar els centenars de persones que es donaven cita al recinte firal per participar al sorteig d’alguna promoció municipal. Una vegada van optar més de dues mil persones, que es van concentrar al recinte firal, a una promoció de noranta pisos VPO. Era la solució a què van optar els ajuntaments per pal·liar el greu problema de manca d’habitatges a preus assequibles, fins que va esclatar la bombolla i els pisos de protecció oficial eren més cars que els del mercat lliure i, com va passar a Terrassa, molts ajuntaments es van veure obligats a gestionar una bossa extraordinària de pisos que no podien vendre i que els va generar un deute que a Terrassa va rondar els cent milions d’euros.
Una de les operacions que es van emprendre per donar accés a un important nombre de terrassencs a una vivenda va ser l’ARE de la Porta Sud, darrera del Palau de Justícia i de l’hotel Don Cándido. Aquest projecte s’afrontava amb la Generalitat al cinquanta per cent, es va dibuixar al POUM i ara es pretén desqualificar-lo per generar noves dinàmiques de creixement més racionals i que permetin omplir els “forats” que encara hi ha a la trama urbana abans de promoure complexos creixements perifèrics.
La decisió és bona, sens dubte. Aquell projecte estava pensat per a una conjuntura econòmica i social molt determinada que ara no es dona, la qüestió està a veure quina serà l’estratègia de l’Ajuntament de Terrassa per promoure l’accés a l’habitatge dels joves en un moment en què l’habitatge de protecció oficial té molt poc recorregut, el mercat de compra està impossible, el de lloguer està desbocat i el nou govern pot implementar noves lleis de control de preus a través dels ajuntaments. El nou escenari mereix una reflexió.
