Pere Riera (1974) ha escrit una comèdia amb tints de melodrama, una combinació justa i equilibrada que no decep a l’espectador: La dona del 600. Aquesta comèdia humana sobre la vellesa i la nostàlgia del passat s’està representant al Teatre Goya amb un elenc de luxe format per Mercè Samprietro, Àngels Gonyalons, Jordi Banacolocha, Rosa Vila i Pep Planas.
El fil conductor de la trama és un Seat 600 col·locat enmig d’un menjador d’un cinqueè pis en què viu el vidu interpretat per Jordi Banacolocha, un automòbil que va marcar a tota una generació, es va posar a la venda a finals dels anys 50, un cotxe amb una motorització de 600 centrímetres cúbics i de 600 quilos de pes. El 600 va suposar un aire de llibertat i mobilitat en un temps en blanc i negre.
Pere Riera es mou amb naturalitat entre la comèdia i el melodrama, amb personatges que sobreviuen en un món familiar hostil on el sentit de l’humor serveix per sobreviure. Davant el drama de la quotidianitat de la gent gran que viuen sols el dramaturg ha posat unes gotes d’emotivitat, humor i nostàlgia per construir una comèdia que enganxa des que entra una de les filles per la porta amb la sorpresa de trobar-se el cotxe al mig de menjador de la casa del seu pare.
L’obra investiga sobre les relacions dels pares amb els fills i la visió estereotipada que tenen els fills dels pares. I sobretot com afrontar la mort de la mare, com omplir el seu buit. “Confit”, nom de l’cotxe, és el símbol d’una absència d’una dona plena de llibertat a la qual cal guardar el dol. Una comèdia agredolça amb l’olor italià de comèdies familiars com les d’Eduardo De Filippo.
Tomàs, Jordi Banacolocha, un vidu que té més de setenata anys i al qual el metge li prohibeix el cafè, la sal i els greixos embotits etc. Ell viu del record de la seva dona morta Carme, Mercè Sampietro, i a través del confit, un regal de Tomàs a la Carme que va conduir durant més de 40 anys,intenta no oblidar els bons moments viscuts. Tomàs, un jubilat de la Pegaso, construeix el cotxe al seu menjador com qui fa un puzle. El conflicte arriba quan les filles, que tenen abandonat al seu pare, apareixen al pis i aquí esclata la guerra a dos nivells, d’una banda les filles contra el pare i d’altra banda entre les dues germanes. Montse, Àngels Gonyalons, doctora sense fronteres i Pilar, Rosa Vila, la germana gran amb un matrimoni en crisi i amb un fill que comença a distanciar-se de la mare, una funcionària rígida i quadrada que serveix de contrapunt. Pep Planas és Manuel, el gendre de Tomàs i còmplice de la seva idea faraònica. Tots els secrets de família apareixeran en aquest menjador. El cotxe entre els dos trens de les filles i entre el passat que torna i el present donen com a resultat una peça que ens ha commogut, ens ha fet riure i sens dubte és un dels èxits d’aquesta temporada a la cartellera.
professor del INS Viladecavalls i cofundador i director de la Companyia 8
