Avui tindrà lloc al Congrés dels Diputats la votació que farà novament a Pedro Sánchez president del Govern d’Espanya. Serà el primer Govern que es formarà en coalició i que comptarà amb un consell de ministres format per socialistes i comunistes, com agrada a la dreta recordar, com si fos una premonició de no se sap què. Bé, avui s’investirà president a Pedro Sánchez si no té èxit la crida realitzada per Inés Arrimadas a no respectar la disciplina de vot al PSOE o a qualsevol altra de les formacions que han promès el seu suport. No hi ha periodista o comentarista que no faci aquesta reserva, recordant aquell històric Tamayazo a l’Assemblea de Madrid, que va impedir al socialista Simancas (que avui sona per ministre) ser president de la Comunitat. Durant les sessions del debat d’investidura del cap de setmana hem pogut comprovar el que serà aquesta legislatura: un interminable intent de deslegitimació del Govern per part de la dreta més extrema que s’ha conegut a Espanya des de la reinstauració de la democràcia. Pablo Casado ha recuperat un discurs dur, donant a entendre que ja no veu com una amenaça a Ciudadanos, però sí que està preocupat pel creixement de Vox. La negociació amb Esquerra Republicana i EH Bildu, amb els que no hi ha pacte de govern, sinó només acord d’investidura, marcarà indefectiblement la legislatura. D’una banda, el Govern del PSOE i UP haurà de gestionar l’atac constant tant polític com judicial que rebrà per part dels partits de dreta la mesa de diàleg que s’ha de constituir en quinze dies entre els governs espanyol i català; si és que es constitueix amb el Govern de la Generalitat. En cas afirmatiu, un altre de les qüestions que haurà de gestionar el Govern espanyol serà el contingut d’aquesta mesa de diàleg i els acords als quals es pugui arribar, si és que es pot adoptar algun acord en el marc jurídic i polític d’Espanya, que no és altre que la Constitució. No sabem quins seran els mínims als quals Esquerra Republicana no renunciarà per mantenir el seu suport al nou govern. La votació de pressupostos serà determinant. I penjant de tot això està la qüestió dels presos del procés, que aviat començaran a demanar permisos penitenciaris, la immunitat de Puigdemont i Comín, la de Junqueras o la inhabilitació del president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra. Res més lluny d’una legislatura plàcida.
