Ahir, divendres, vaig anar a plaça. És una de les meves distraccions preferides: comprar producte fresc, fer petar la xerrada amb uns venedors que conec i em coneixen de fa molts anys, esmorzar amb els amics al bar… Em transporta a altres temps de vida menys accelerada on el contacte amb la gent que t’aprecies compta tant com el producte que compres i el temps que hi destines tens la sensació que és un temps guanyat. Divendres, però, hi feia un fred digne d’un gulag siberià, els venedors anaven tan tapats que havies d’intuir que sota d’aquell munt de roba s’hi trobava una persona coneguda. Al cap d’una estona d’anar d’una parada a una altra, comprar a plaça es convertia en un exercici de militància heroica que tothom mirava d’escurçar.
Em pregunto quin pecat tan gros devem haver comès venedors i compradors perquè l’Ajuntament ens tracti d’aquesta manera. I, encara més, hi ha algun altre equipament municipal que estigui en aquestes condicions? Hi ha algun centre cívic, posem per cas, on la gent passi el fred que es passa a plaça? Tant omplir-se la boca defensant el comerç de proximitat i les bondats dels productes km 0 -si és que l’actual regidora de Comerç defensa tals coses, perquè jo no li he sentit a dir aquesta regidoria és meva- potser seria bo que tinguessin una traducció defensant la gent que s’hi juga els diners i els llocs de treball.
Es pot dir que sempre hi ha fet fred, a plaça, i és veritat. Tan cert com que els camps de futbol municipals que hi ha als barris fa trenta anys semblaven camps de patates i ara tenen gespa artificial i dutxes amb aigua calenta. El Mercat de la Independència és un dels emblemes d’aquesta ciutat i, com a tal, mereixeria una mica més de consideració. És el punt de trobada de molts ciutadans que, penso, també mereixeríem una mica més de consideració i el lloc de treball de molta gent que encara hauria de merèixer més consideració.
No puc deixar de pensar que si els treballadors del mercat en lloc de ser autònoms fossin personal laboral de l’Ajuntament ja faria anys que aquest problema s’hauria solucionat.
Insisteixo, el Mercat de la Independència es mereix molt més del que l’Ajuntament li dona, es mereix uns dirigents amb visió, que sàpiguen conduir aquest mercat cap al futur, com s’ha fet a Barcelona, com s’ha fet a Sant Cugat, que sàpiguen aprofitar el seu potencial com a centre d’irradiació de vida ciutadana. Però això no es fa, com molt bé recordava en Xavier Marcet fa una setmana en aquestes mateixes pàgines, fent un altre pla estratègic sectorial destinat només a donar pa a les oques. És molt més senzill i molt més difícil que això, cal algú que sàpiga escoltar i que tingui el valor de prendre decisions amb criteri. I que cregui de debò que en la col·laboració público-privada rau el futur de les nostres ciutats. Vaja que em fa l’efecte que passarem fred uns quants anys més a plaça!
