Amb la cavalcada de Reis de demà -una expressió que, com tantes, ens remetrà als vells temps en què els Reis anaven a cavall- s’acabarà el cicle festiu de Nadal. Com que es tracta d’unes festes orientades a les celebracions familiars, cadascú fa el que vol o el que pot. La diversitat, tant en el terreny culinari com en la distribució de regals o en els continguts simbòlics, segur que ha esclatat en múltiples formes i a les velles tradicions locals ja els queda una representació petita i, possiblement, un recorregut curt. Per raons que ara no venen al cas desenvolupar, aquest país sempre ha sigut poc fidel a les tradicions, i tenim molta facilitat per acomodar-nos a tota mena de novetats.
La pregunta que hom es pot fer, a la vista de com se celebren aquestes festes a Terrassa, és si arriben a tenir alguna mena d’especificitat que les faci interessants als ulls propis i forasters. I em temo que la resposta és no. Més enllà del patge Xiu-xiu i, relativament, amb la multitudinària cavalcada de Reis -resultat de la iniciativa privada- tota la resta és més aviat de perfil baix, sense cap perfil pròpiament local. Ni grans espectacles, ni una Fira de Santa Llúcia destacable, ni il·luminacions mitjanament brillants. Des del punt de vista públic, és obvi que el govern municipal no mostra cap sintonia amb aquestes festes i simplement les suporta amb una certa resignació. Des del punt de vista privat, tampoc no es mostra gaire força, potser com a senyal d’un comerç majoritàriament afeblit i desorientat. El trenet que fa un circuit pels carrers ha acabat sent el gran èxit per als més petits. En canvi, en el sentit contrari, només cal veure l’absoluta manca de senyals nadalencs a l’antiga seu de Caixa Terrassa, ara d’un BBVA indiferent a l’esperit local.
Sigui com sigui, el cert és que una bona celebració de Nadal, a Terrassa, sembla que convida a sortir-ne i anar pels diversos indrets del país on es poden trobar ofertes originals i de qualitat. Pessebres vivents i Pastorets amb forta personalitat, fires lluïdes de Nadal, propostes musicals destacables o carrers engalanats amb gràcia.
Un altre Nadal és possible a Terrassa? Probablement sí, però això demanaria una més gran capacitat de col·laboració público-privada i, sobretot, entre les mateixes institucions privades, econòmiques i culturals. Ara bé, la meva impressió és que l’ordre de les coses és el contrari. No es tracta que celebrar Nadal conciti la col·laboració, sinó que si algun dia s’aconsegueix aquest clima de concertació en un projecte de ciutat ambiciós, sense forçar-ho, la celebració de Nadal al carrer -i de la resta de festes- prendrà aquesta dimensió que ara no té.
Dit d’una altra manera: l’actual celebració al carrer del Nadal posa en evidència quines són les mancances profundes de la ciutat. La tercera ciutat catalana hauria de tenir la capacitat de demostrar que ho és i que com a tal pot contribuir al lideratge cultural i econòmic del país. En el camp privat, les institucions hi són. Les persones adequades hi són. Els recursos hi són. En el camp públic, en canvi, no queda clar que es tingui la capacitat o la voluntat de ser el catalitzador de totes les energies existents.
Tant de bo el 2020 la ciutat es desvetlli i demostri qui és i qui vol ser, també, amb una celebració del Nadal a l’alçada d’aquesta voluntat.
