Des de fa uns mesos i, en alguns llocs, des de fa uns anys, la inseguretat s’ha convertit en el principal problema de la vida quotidiana. Parlo de l’immens territori conegut per la Catalunya interior o la Catalunya rural.
És un problema greu perquè, precisament, eren llocs especialment tranquils, en els quals es podia sortir de casa, per anar a comprar o fer altres gestions, sense necessitat de tancar amb clau i forrellat totes les dependències de la casa.
Això ja pertany al passat. I no solament això, sinó que s’han reforçat de manera notòria tots els possibles accessos a la vivenda i a d’altres dependències de la casa, si es tracta d’una casa de pagès o una casa amb jardí, garatge, magatzem, etc.
Què està passant? No està massa clar, i d’aquí la sospita, a cada poble, de l’existència d’algun o alguns malfactors, arribats darrerament, que haurien estudiat casa per casa abans de començar a actuar. Algunes casualitats, alguns fets concrets, obren sospites que ningú pot provar, perquè ningú ha vist els autors dels robatoris. Però aquestes simples sospites ja produeixen danys irreparables, de desconfiança vers persones que, segurament, res tenen a veure amb els fets.
Estudiant el tema amb els responsables dels Mossos, la realitat és que, de tant en tant, apareixen grups de delinqüents, vinguts de fora, els quals s’han especialitzat a entrar a cases, de forma molt professional, anar a buscar diner o joies i marxar ràpidament. Res de carregar amb coses de gran volum, o difícils de col·locar en el mercat negre. Al cap d’uns mesos, marxen, i en venen de nous, de manera que no donen temps a recollir i estudiar empremtes, perquè ni estan fitxats ni es té temps de detenir-los.
Cada poble busca fórmules per defensar-se, i una de les primeres és la de posar càmeres de vigilància. Sembla un mètode prou eficient, però també aquí tot està inventat. Aquests professionals ja no es dediquen a robar vehicles, que poden ser fàcilment detectats per aquestes càmeres, sinó que els lloguen ells, o coneguts seus, per fer-los servir sense que ningú els hagi denunciat, puix que són legals. O si en roben algun el fan servir el mateix dia, per no donar temps que estigui "contaminat".
En resum, tenim un greu problema, perquè la proliferació de robatoris es va estenent com una taca d’oli, sobre territoris on tothom es coneix i on tothom té familiars, en un lloc o altre. Sentir dia sí dia també que en el poble "X", o en el "Y" o en el "Z" hi ha hagut tres o quatre robatoris causa inseguretat generalitzada. Oimés si en algun cas se’ls ha trobat algú dintre de la casa, o els ha vist sortir, personalment.
L’eficàcia dels Mossos és prou elevada, però si són enxampats entrem en la roda de despropòsits, d’entrar per una porta dels jutjats i sortir-ne per l’altra, perquè el valor dels robatoris sol ser petit, i no es penalitza degudament la reiteració. És evident que cal una modificació immediata, per penalitzar de forma molt més contundent les accions d’alguns delinqüents d’aquí o de fora, que són ja habituals. Res causa més desànim en els Mossos, però també a la gent, en general, que saber que algú porta vint o trenta actes delictius, al damunt, i encara volta pels carrers.
Dit això, també és evident que s’han d’incrementar les plantilles dels Mossos, per poder-los enviar, dia i nit, a voltar per tot el territori. Veure’ls, a diferents hores del dia o la nit, dona seguretat, i tots sabem que les dotacions actuals són clarament insuficients. Un tema més que un govern efectiu hauria de posar en el frontispici de la seva acció de govern. Per això, fa falta tenir govern i un president que sàpiga quina feina li toca fer. Aquest no és el cas.
