Els balanços anuals són convencions que ens imposem per tenir referents, guanys, pèrdues, aniversaris, matrimonis, champions, lligues… Si haguéssim de definir l’any 2019 a Terrassa, per tenir-ne un referent, seria sens dubte l’any de la tornada de Jordi Ballart. El líder del nou partit, Tot per Terrassa, va deixar l’alcaldia al novembre de 2017 quan feia dos anys i mig que havia guanyat les eleccions encapçalant les llistes del PSC. Va governar amb Convergència en minoria i es va veure desbordat per contradiccions internes i per la pressió del procés, tot i que es va refugiar només en aquesta darrera qüestió per justificar la seva decisió.
El van acompanyar cinc regidors i va crear del no res una proposta nova que es va convertir en alternativa guanyadora, i de quina manera. Ningú no s’ho esperava. El seguiment a les xarxes, veritable mitjà d’arribada a la població terrassenca i eina de construcció del nou partit, feia pensar en un bon resultat, però ni els vaticinis mes optimistes preveien que Ballart aconseguís deu regidors, traient el PSC del govern de la ciutat després de quaranta anys governant.
Ballart va pactar amb Esquerra Republicana. En un moment especialment compromès del procés, Esquerra no podia pactar amb un dels partits del 155 (PSC), a més no tenia la majoria i la proposta de Ballart fa sentir còmodes els republicans. Tot per Terrassa no es defineix com a independentista, però defensa el dret d’autodeterminació i la llibertat dels presos (Ballart va anar a visitar Junqueras a Lledoners, tot i que encara no ha anat a veure Rull). Tot per Terrassa no té passat polític i això és suficient perquè Esquerra pugui justificar el seu pacte. De fet, el seu líder, Isaac Albert, ja ha dit que aquest pot ser el principi d’una llarga relació, tot i que hi ha qui pensa què pot passar si la relació entre ERC i el PSOE estreny la dels republicans amb el PSC.
En qualsevol cas, Tot per Terrassa i ERC formen un govern sòlid, de bona entesa amb un perfil social, popular i compromès, tot i que amb un programa de govern, plasmat en un pla de mandat, ple de bones intencions tot i que, en general, molt genèric. De moment han volgut implementar promeses electorals de forma ràpida, com la gratuïtat de l’autobús a l’Hospital de Terrassa, però queda molt mandat i molta feia a fer, sota la pressió d’haver de guanyar novament les eleccions i amb la voluntat d’enfortir la relació entre els dos partits de govern com a prioritat.