Parlàvem ahir de les conseqüències als diversos escenaris polítics derivades de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. La conclusió és que l’independentisme ha marcat definitivament l’agenda política a Espanya i està desestabilitzant el país no només en aquest àmbit, sinó que també està posant en entredit el sistema judicial espanyol i, per descomptat, la imatge de l’Estat. No estem parlant de qüestions menors.
Si ens parem a pensar en el dany que està causant a la justícia espanyola hauríem d’estar preocupats i en especial al Tribunal Suprem. Només ens referirem a una qüestió. El president del tribunal que jutjava els líders independentistes, Manuel Marchena, va preguntar, va establir el que tècnicament es diu una qüestió prejudicial. Com la mateixa expressió indica, aquestes iniciatives (recordem les relacionades amb les hipoteques) les utilitzen els jutges per estar segurs que les decisions que han de prendre en un procediment judicial respecten normatives europees específiques. Per tant, com que la pregunta que es fa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea és essencial per a la continuació del procediment i és prejudicial, és a dir, prèvia a l’acció judicial, es paralitzen els procediments fins que obtinguin una resposta. Manuel Marchena va presentar una qüestió prejudicial al TJUE, però no va suspendre res i a més va insistir en la mateixa sentència.
Segurament, el Tribunal Suprem esperava que el TJUE oferís a la seva sentència una sortida a la justícia espanyola, és a dir, una fórmula que digués que no ho van fer bé amb Oriol Junqueras, però, com que ara ja no està en presó provisional sinó que està complint pena, doncs ja no calia fer res.
Però el TJUE no ha volgut solucionar la papereta al tribunal espanyol i ha deixat a sobre de la taula del jutge Marchena la patata calenta de com actuar ara. Faci el que faci l’alt tribunal espanyol ho farà malament i, a més, la solució jurídica ha provocat que sempre hi hagi el dubte sobre si les decisions que s’han pres entorn del procés independentista no només han estat encertades o no, sinó si han estat justes, i això és d’una gravetat de conseqüències incalculables. Respecte de les decisions polítiques podríem dir el mateix i segurament moltes coses més, però mai és tard per insistir en el fet que es demostra, una vegada més, que el que no arregla la política no ho poden arreglar els tribunals. Ara, fins i tot, surten eixelebrats que parlen d’"spexit". Només ens faltava això.
