Ja hem encetat el compte enrere. Només resten cinc dies pel Nadal. Data assenyalada on moltes famílies es troben al voltant d’una taula per "discutir" les raons per les quals gairebé no es diuen ben bé res al llarg de tot l’any. Un fet més que curiós on primen la teatralitat i la tàctica de fer ulls clucs a veritats com cops de puny.
Acabo de llegir un article recent d’en Quim Monzó que abunda en aquesta mateixa tesi. L’he trobat genial. De ben segur que, a molts, no els agradarà llegir-lo. Deurà ésser, tanmateix, perquè tenen la pell molt fina. Ací ho deixo, sense més connotacions.
És ací que em ve a la memòria una marca de torrons, amb la cantarella del "vuelve, a casa vuelve, por Navidad". La curiositat rau que si s’asseuen a taula un, dos, tres de més o una multitud tampoc no passa res. Potser l’únic problema consisteix a no preguntar per la identitat d’alguna cara que no ens "sona" prou. O, fins i tot, ens pot resultar esquerpa o incòmoda.
Em costa d’entendre el desgavell, la disbauxa, el malbaratament, els escarafalls i la pèrdua del nord per part de massa gent al llarg de tots aquests dies. Sembla que el món s’acabi. Que tot resti governat pel consumisme desmesurat. Pels àpats passats de voltes i per la ingesta d’alcohol. Al cap i a la fi, crec fermament que l’essència fonamental de tots ells hauria de tenir una altra vessant. Altrament, tot és massa fred, buit, desangelat i inútil.
Voldria copsar que una gran majoria de gent interpretés la vida a partir de petits detalls. Pretenent que el dia a dia esdevingués -tot ell- molt més homogeni i harmònic. Intentant donar un sentit profund a tot allò que duem a terme. Més d’un em titllarà d’utòpic i esbojarrat. La realitat, però, és que això no em preocupa. Si més no, seguiré somiant que un món millor és possible.
Tant de bo que, ara que tenim les festes nadalenques de bell nou a tocar, fem per qüestionar-nos alguns esquemes i tradicions! Encara que sigui per primera vegada a la vida. No pot ésser que els anys ens vagin caient i ens deixem engolir per una dinàmica fugissera, anàrquica i buida de contingut.
La idea d’una mena de tsunami al nostre cervell no aniria malament.
