Ahir es va fer públic un informe sobre emancipació juvenil elaborat pel Consejo de la Juventud de España. I precisament s’ha publicat el mateix dia que la Unió Europea ha cridat l’atenció de l’Estat espanyol en referència a l’altíssima taxa d’atur i l’elevat deute públic. El resultat és senzillament esfereïdor, dramàtic, intolerable en una potència europea com es pretén que sigui l’Estat espanyol. Sempre acostumem a prendre una distància prudencial amb les xifres de les estadístiques, però en aquest cas és absolutament impossible no reaccionar amb tanta indignació com sorpresa.
Segons l’informe, el 81 per cent dels joves d’entre els 16 i els 34 anys viu amb els seus pares, la xifra més alta des de 2002. Aquesta dada es pot interpretar tramposa perquè s’hi inclouen joves massa joves, pràcticament adolescents, però la seva veritable mesura es pot determinar amb el fet que el 60,5 per cent dels joves d’entre 25 i 29 anys viuen amb els seus pares i el 29,2 per cent de les persones que tenen entre 30 i 34 anys encara no s’han independitzat. L’estudi no entra en el nombre d’homes i dones majors de 35 anys que encara viuen al domicili dels seus pares, però segur que és igualment sorprenent.
Quan es parla que estem sortint de la crisi, informes com aquest ens situen en el veritable escenari econòmic i social que ens trobem a peu de carrer. Els nostres joves no es poden independitzar perquè són presoners d’un mercat de treball precari i inestable que quan parla de productivitat entén que els treballadors continuen sent una despesa i no una inversió. Això, lligat a un mercat de l’habitatge embogit, ens situa en un escenari absolutament impossible per als joves. La prova està en el fet que un jove necessita el 62 per cent del seu salari per pagar una hipoteca, però per accedir al préstec hipotecari ha de comptar amb una entrada que significa el seu salari anual multiplicat per 4,4 vegades. La paradoxa està en el fet que un jove necessita el 94,4 per cent del seu sou per pagar el lloguer d’un pis i, si opta per compartir un pis, ha de pagar entre el 30 i el 40 per cent del seu sou, segons la província. A Catalunya les xifres són espectaculars. Es necessita el 119,7 per cent del salari per pagar un lloguer i el 75,5 per cent del que es guanya per pagar la quota de la hipoteca.
No hi ha paraules per valorar aquestes xifres.
