A poc més d’un mes, el dilluns 4 de novembre, vaig tenir el goig de presidir la missa a l’església de Sant Pere de Terrassa amb motiu de la visita de les relíquies de santa Bernardette, aquella jove humil i senzilla que es trobava prop de la gruta de Masabielle, a Lourdes, quan, segons explica ella mateixa, se li va aparèixer una "dama vestida de blanc" el dia 11 de febrer de 1858. Aquella Senyora li va transmetre diversos missatges al llarg de les aparicions fins que a la fi es va identificar ella mateixa davant la petita Bernardette que ella li demanà, i el 25 de març li va dir: "Jo sóc la Immaculada Concepció".
Feia pocs anys que el Papa, el beat Pius XI, havia proclamat el dogma de la Immaculada Concepció, concretament el 8 de desembre de 1854 amb la butlla "Ineffabilis Deus" quan afirmava: "…declarem, proclamem i definim que la doctrina que sosté que la beatíssima Mare de Déu va ser preservada immune de tota taca de la culpa original en el primer instant de la seva concepció per singular gràcia i privilegi de Déu omnipotent, en atenció als mèrits de Crist Jesús Salvador del gènere humà, està revelat per Déu i ha de ser per tant ferma i constantment creguda per tots els fidels…". Només quatre anys després d’aquesta solemne proclamació magisterial, Bernardettte va escoltar directament aquestes paraules en l’aparició de la Mare de Déu.
No es tracta només que l’Església hagi proclamat que Maria és immaculada des de la seva concepció sinó que a més Bernardette ens recorda que ella mateixa ho ha comunicat a l’ésser humà en un entranyable diàleg de mare a filla. Nosaltres ho celebrem amb tota solemnitat, com cada any, enmig del camí que ens prepara per a la celebració de l’Encarnació i Naixement del Fill de Déu. Precisament l’evangeli d’aquest dia ens relata el moment en què Déu es fa carn humana gràcies al sí de Maria a l’arcàngel Gabriel.
L’anunciació és el punt de partida del camí de fe de la Mare de Déu, preservada de la màcula original. Té lloc en un clima de pregària, de silenci i de misteri, i suposa una irrupció poderosa i impensable de Déu en la vida de Maria. L’àngel li anuncia un missatge desconcertant: la proposta d’esdevenir la mare del Messies. És la proposta de Déu, que eixampla els horitzons humans i de la història a unes dimensions infinites. Ella respon acceptant el pla de Déu, amb el seu consentiment humil i generós. En la seva resposta no hi ha cap més seguretat que la confiança en la Paraula de Déu. Ella respon amb una fe absoluta, una fe que té un paper decisiu en aquest moment únic i irrepetible de la història de la humanitat. En aquest moment Maria inicia un camí de fe i d’unió amb el seu Fill que mantindrà fins al final, que la portarà al calvari i finalment a rebre la gran notícia de la Resurrecció.
La Mare de Déu ens acompanya en el camí de la vida. Des del calvari Maria ha esdevingut la mare de tots els éssers humans; la seva maternitat estableix un nou signe del gran amor que va impulsar Jesús a lliurar la seva vida per la salvació de tots els homes. I ella exerceix aquesta missió maternal envers tots nosaltres. A través de Bernardette, aquella que és proclamada Immaculada Concepció, ens va indicar com hem de viure per ser fidels a Aquell que també a nosaltres ens ha creat i redimit: des de la conversió, la pregària, la penitència i l’atenció als més necessitats. Vet aquí el millor camí per preparar-nos per celebrar el Misteri del Naixement del Fill de Déu.
