El proppassat diumenge, a l´auditori municipal, vaig tenir la sort de gaudir d´un concert espectacular. Una autèntica “delicatessen”de música antiga. El programa anava a càrrec d´en Jordi Savall. Se´m fa difícil trobar les paraules per a encimbellar-lo al lloc que es mereix. Va ésser “massa”!
Fa uns quinze anys que el vaig sentir per primera vegada. Fou a la Seu vella de Manresa. Si mal no recordo, el programa versava sobre el “Llibre vermell de Montserrat”. En aquella ocasió, ja vaig sortir embadalit i bocabadat. A l´extrem de dir, gairebé, que les cames em tremolaven de l´emoció i el cor em bategava amb força.
Tinc amics de generacions més joves que la meva. Coneixen els meus sentiments als volts d´aquest art. Sovint, em senten a dir que “a qualsevol cosa l´anomenen música”, quan tot no es pot situar al mateix sac. Després d´aquest acte al qual faig referència, em reafirmo plenament en aquesta teoria. La sensibilitat, finor i purisme amb els que fa sonar la viola de gamba, el violoncel i altres instruments ultrapassa l´àmbit terrenal. Hi posa tot el cor i encisa plenament l´oïda dels espectadors, que flipen. Com diu un altre dels nostres adagis, “allà on hi ha músics no hi falten músiques”. Mai més ben dit, donat que compartia escenari amb un altre músic egarenc (en Xavier Díaz Latorre). Un altre geni amb la guitarra clàssica, la tiorba i altres instruments històrics de corda polsada.
Personatges d´aquest nivell són ells qui duen gent a l´estima de la música. Fins a embogir. Transcrivint una definició del prestigiós diari britànic The Guardian, “Jordi Savall posa de manifest una herència cultural comuna infinitament diversa. És un home pel nostre temps”. Poques vegades es podria haver dit quelcom més substanciós amb tan pocs mots. Una definició que “clava” i perfila la seva grandària.
“On hi ha música, no hi manquen músiques”. Gràcies a gent com en Jordi, el país va endavant. Les persones es fan més com cal. El cabal de coneixement humà es referma en fonaments molt més sòlids. Els estudiants refermen la vàlua del seu saber amb arrels de forta consistència: és una vivència íntima de la que jo mateix en dono fe.
Moltes gràcies, Jordi, per una lliçó diària de vida. Per ésser com ets.
