Ahir es van fer públics els nous títols del transport metropolità; nous preus i nous productes que afectaran milers de terrassencs en els seus desplaçaments a Barcelona. La gran novetat és que desapareix la històrica T-10, el bitllet que et permetia deu desplaçaments integrats i que podies compartir. Ara es converteix en la T-Casual, més cara i unipersonal. Es tracta d’una de les grans novetats de la nova arquitectura de títols i preus presentada ahir, l’obligatorietat que cada viatger tingui el seu bitllet i sigui impossible compartir les targetes “multibitllet”. Desapareixen la T-Mes i la T-50-30, que s’integren en la T-Usual, més barata i també unipersonal. L’essència de la nova oferta és, bàsicament, gravar el viatge eventual (“casual”) i promoure l’habitual (“usual”) amb un joc de paraules entre el català i l’anglès. La mostra és com s’encareix el bitllet senzill, que a la zona 1 passa de 2,20 a 2,40 euros. Serà més barata la T-Jove i hi haurà una T-Grup. El que serà més difícil de pair serà la impossibilitat de compartit un títol. Amb aquest tipus de propostes és cert que es pretén fomentar l’ús continuat del transport públic, però no podem oblidar que els preus en la utilització eventual no es poden convertir en un element dissuasiu, sinó en una forma més d’intentar convèncer l’usuari que pujar als trens i als autobusos val realment la pena.
Amb tot, hi ha una qüestió que continua sense donar solució a la ja omnipresent reivindicació terrassenca, que és la ubicació de la ciutat a la Zona Tarifària 2. Continua sent una discriminació territorial que els terrassencs no comprenem, per molt que des de la conselleria s’expliqui. No s’entén que amb menys quilòmetres de recorregut o amb distàncies molt similars s’estigui en zones diferents amb el greuge que això provoca.
La gran solució sembla que ha de ser la T-Mobilitat, que havia d’equilibrar els preus entre zones. Quan es parla d’equilibrar des del mateix departament hi ha un reconeixement explícit que existeix un desequilibri i, per tant, una injustícia. La T-Mobilitat encara no es pot posar en funcionament. El 2019, que ja s’acaba, estava previst que arribés, però segurament la inestabilitat política i pressupostària està fent que s’estigui endarrerint. I aquest retard no implica una alternativa o una solució provisional al desequilibri. Senzillament, no és just.