A les portes de les festes nadalenques ens arriba un nou informe PISA carregat amb tota mena de sorpreses i « regals » per a les autoritats educatives de la major part de les comunitats autònomes del país inclosa la de Catalunya. Aquest informe correspon al 2018, l’anterior era de 2015, i no hi ha dubte que l’allau informativa que ens ofereix requereix d’una lectura obligada i detallada per evitar qualsevol mena de precipitació. Si coneixeu el tema sabreu de la importància de llegir-lo adequadament i serena. Malgrat tot ja fa un cert temps que, amb la flaire d’aquest nou pastís de les proves/resultats educatius PISA, es varen endegar tota mena d’arguments defensius/protectors sobre les seves irregularitats i defectes que impedien, suposadament, qualsevol conclusió encertada sobre els seus resultats.
Calia parar el cop del tsunami que venia al damunt com ha estat el cas de la Comunitat de Madrid i l’al·legació que algunes de les proves estaven contaminades i despullades de qualsevol validesa. Potser hi ha quelcom de certesa en algunes crítiques i comentaris ja que organitzar, controlar i baremar les respostes de milers d’estudiants de 15 anys no és pas senzill si es vol entrar en una dinàmica de comparacions, avenços i/o estancaments. En qualsevol cas no hi ha dubte, pel que apunten algunes de les conclusions, que alguns nivells de coneixements en el món de l’educació no van massa bé ans al contrari. Amb el pas del temps no progressem i de forma continuada anem enrere sense excuses ni miraments. Això és el que ha de centrar tota mena d’estratègies i preocupacions. El panorama és prou galdós. Ho sap tothom i no calen maquillatges ni enlluernaments internacionals que tampoc serveixen massa o gens.
Ni les matemàtiques ni les ciències ofereixen uns resultats engrescadors en la majoria de territoris de l’Estat de què no queda pas exclosa Catalunya. Les dades són o aparenten ser molt preocupants sobre els coneixements que tenen els alumnes sobre aquestes disciplines i el panorama és descoratjador davant les mancances que presenten. Qualsevol informe, incloses les famoses competències bàsiques, resulta millorable en la seva proposta i en els objectius/conclusions que es volen assolir. Qualsevol informe però és també una interessant presa de temperatura del grau de preparació de l’alumne davant els reptes que l’esperen i la posterior incorporació a la vida professional. Tots els indicadors són benvinguts.
Hi ha una recurrent tendència a subestimar i relativitzar. De seguida traiem el llibre d’excuses i reclamacions per treure foc a uns resultats que poden ser, d’altra banda, molt indicatius. Si l’alumne no sap fer determinades operacions aritmètiques, no sap convertir el valor de les monedes o és incapaç de calcular mentalment quin canvi li han de lliurar després de fer un pagament vol dir que tenim un problema que no es resol mirant cap a un altre costat i apel·lant a la gastada resposta de la manca de pressupostos, ràtios de les aules o el trasbals de la matrícula viva. De fet tot ens acaba portant a les propostes de sempre: esforç i exigència. El problema és per on es comença i qui s’atreveix a dur-les a la pràctica.
