Tots els municipis que tenen a veure amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac el consideren com a propi. Fins i tot el tenen com a patrimoni propi poblacions que no tenen terrenys que formin part del parc. És la joia de la corona del nostre entorn i un exemple de gestió per molt que hi hagi un debat obert sobre qüestions realment interessants. El parc, amb la Mola com a referent icònic del nostre "sky line" mental, forma part de les nostres vides des de sempre, més visible i visitat que molts racons importants de la ciutat. Aquest és un dels grans debats sobre el parc, les visites, si s’han de posar portes al camp, si se n’han de limitar els accessos per controlar el nombre d’excursionistes. I ara pretenem ampliar la superfície de parc.
És una bona notícia que els municipis, entre ells Terrassa, posin en mans del Parc Natural més espais i és important que els nous espais, com els de Terrassa, no siguin només de bosc, sinó de l’Anella Verda, que s’ha de convertir en un referent mediambiental absolutament enriquidor entorn de la ciutat. Incorporar aquest espai sota el paraigua del parc de Sant Llorenç és una garantia de preservació i de bona gestió. No només es tracta de conservació, sinó també de senyalització, la gestió de l’ús públic dels nous espais, biodiversitat, prevenció d’incendis. Es tracta de situar l’Anella Verda en un àmbit de gestió de gran projecció. L’Anella Verda és el nostre primer contacte amb el Parc Natural i l’ampliació l’hi vincularà directament.
