No fa gaires dies ens fèiem ressò que el titular d’un jutjat d’instrucció de Madrid havia citat com a investigats un nombrós grup de periodistes pel fet d’haver informat sobre el contingut de les actuacions judicials que s’estaven portant a terme contra una sèrie d’independentistes catalans que havien estat detinguts per terrorisme. Es donava la circumstància que el jutge de l’Audiència Nacional havia decretat el secret de sumari, és a dir, que ni les parts tenien accés a les actuacions i no coneixien el seu contingut. La filtració es va produir, per lògica, des de la mateixa administració de justícia o des dels cossos policials que van intervenir-hi. En comptes d’iniciar una investigació interna per esbrinar qui va ser l’autor de la filtració, el jutge inicia una persecució contra els periodistes que la van publicar.
La fiscalia va presentar un recurs contra la imputació dels professionals de la informació i el jutge ha deixat sense efecte les citacions i, per tant, les accions judicials. No és la primera vegada que es persegueix periodistes pel fet d’exercir la seva professió, conculcant drets fonamentals com el d’informar i ser informat. Ara fa poc menys d’un any es va produir una situació similar al Diari de Mallorca i a l’agència Europa Press, quan la policia judicial va intervenir aparells de telefonia mòbil i ordinadors de periodistes que havien publicat informació sobre el denominat "cas Cursach". Tant en aquella ocasió com ara, els periodistes van fer la seva feina amb responsabilitat, amb rigor i utilitzant informació veraç i d’interès general. No té cap sentit que cada vegada que es produeix una situació com aquesta es converteixin els professionals en objecte de persecució, quan la revelació de secrets no és imputable a ells sinó a la persona o persones que han fet arribar la informació en qüestió als mitjans de comunicació.
La filtració d’aquests documents, que incloïen, fins i tot, vídeos d’intervencions policials a domicilis d’algun dels detinguts, és d’una gravetat extraordinària, ja que posa en qüestió el sistema judicial espanyol, les seves garanties processals i la difusió d’informació absolutament reservada en un moment de gran transcendència tant política com judicial en plena campanya electoral. Però no és menys greu la persecució als periodistes pel fet de ser-ho i d’exercir amb professionalitat i rigor el seu ofici. Finalment, s’ha corregit la situació, però ha estat per la intervenció de la fiscalia i no per la iniciativa del mateix jutge.
