En el futur, que ja és present, ens toca ser forts i contundents davant les falsedats, manipulacions i ofenses respecte al nostre passat i la nostra memòria col·lectiva. No hi ha dia que no escoltem algun comentari o difamació que nega i manipula la història més recent i, en concret, la que pertany a la Guerra Civil i a la postguerra. El cas de les Tretze Roses és del tot esfereïdor. Molt de compte amb l’argument de passar pàgina o la teoria dels dos bàndols. No us deixeu enganyar.
Podem blanquejar la roba d’una bugada però mai, insisteixo, mai permetre que es faci amb la història de tot un poble. No podem restar impassibles davant atacs ofensius que pretenen alterar el que va passar amb centenars de víctimes moltes de les quals encara romanen en llindars i cunetes que, molt sovint, en desconeixem l’emplaçament. Ens cal ser valents i anar tots a una davant l’allau negacionista/revisionista que s’apropa i pretén envoltar dolçament la història d’aquest país. Si no actuem de manera efectiva i coordinada esdevindrem atenallats testimonis d’una despietada manipulació/liquidació de la nostra memòria col·lectiva.
Ras i curt: el feixisme avança sense aturar-se i ho hem d’evitar de totes totes. És una qüestió de supervivència i d’evitar que la història es repeteixi malgrat un format més ensucrat i uns procediments revestits d’una peculiar i sospitosa democràcia. L’onada ultradretana que avança a nivell internacional per mitjà d’alguns governs i les seves maquiavèliques decisions també arriba al nostre territori i allò que primer era una insinuació, després indicadors sospitosos, ara ja és una pura i dura realitat. Els tenim al Congrés dels Diputats, en governs autonòmics, als ajuntaments o exercint com a acusació particular en humiliants/esperpèntics judicis contra la nostra gent. Hi són arreu i no es priven de mostrar la seva cara més perversa davant els temes de més sensibilitat i preocupació del moment. Els provocadors s’han posat el vestit de cara i elegant costura per treballar a preu fet.
Cada pas resulta premeditat i molt ben orquestrat per part d’una ultradreta d’americana i corbata, gestos refinats i pulcra presentació. El camaleonisme en l’abillament i el maquillatge de gestos i formes no ens han de confondre en absolut. Estem davant d’una perillosa/terrible operació d’adaptació que pretén incorporar un discurs endolcit i convincent. El populisme no s’ha reinventat/transformat, simplement ha ajustat les seves formes a la realitat del moment. El discurs és el de sempre: moure a tort i a dret el dit acusador assenyalant tota mena de perills.
Estem immersos en un discurs apocalíptic! Espero i desitjo que acumulin enemics, cada vegada hem de ser més, per no pensar com ells i per fer trontollar la seva fatxenderia de legítims defensors de no sé quins valors patriòtics. No sé si els carrers sempre seran nostres però sí que tinc clar que qualsevol discurs negacionista/manipulador hauria de tenir també una resposta massiva i contundent.
Els crits de reprovació s’han de sentir arreu i els qui ofenen les nostres víctimes i la nostra història han de prendre nota de la resposta efectiva i multitudinària de tot un poble. Ens hi juguem molt i ens cal dir prou tantes vegades com faci falta.
