Al món actual, molta gent va sobrada. Passa del tema espiritual, tot entenent que mai no el necessita. Crec, però, que aquesta visió no palesa precisament un gran sentit de l’autoestima. Tal vegada, més aviat, amaga una certa inseguretat i una petita dosi d’orgull. Algun cop cal plantejar-se qüestions relacionades amb "el sentit de la vida".
En aquesta línia, recomano un molt bon llibre del filòsof i teòleg Francesc Torralba. Precisament es titula així. Amarat d’un regust amb força espiritualitat, reflexiona sobre el més enllà. Es pregunta per què ens morim i cap a on camina la pròpia vida. Tampoc no és pas que ell tingui la pedra màgica que doni resposta a tot. Si més no, sempre és bo ajudar la gent.
En alguna cerimònia funerària laica m’ha semblat entreveure que el coordinador o conductor de l’acte tibava de raonaments d’aquest autor. Sobretot quan comparava la vida com un viatge en tren, on no sabem en quina estació ens pertocarà baixar. Això sí, sempre que hàgim procurat omplir el nostre temps cercant valors tangibles com la veritat, la llum o la bellesa haurà tingut un cert sentit.
Jo el qualifico d’antropòleg orientat envers l’ètica. Té gran capacitat de convicció des d’una profunda pedagogia molt ben acoblada al criteri empàtic de qualsevol dels seus auditoris o lectors. No es fa gens farragós de seguir. Ans al contrari. Se li nota que té "taules" com a catedràtic universitari. Sap el que toca i com presentar-ho.
Suggeriria que el BBVA el recuperés com a ponent en el seu cicle mensual de conferències "90 minuts per viure". De fet, fa uns anys, la Caixa d’Estalvis de Terrassa ja el convidava periòdicament. Sempre tenia molt bona acollida. Era tota una garantia d’omplir la sala de conferències i assegurar un col·loqui ben reeixit.
Reprenent el fil, el proppassat dia 11 d’aquest mes, es van complir setze anys de l’adéu del gran Miquel Martí i Pol. Ningú no es va recordar d’ell, a cap mitjà. En la mateixa línia d’en Torralba, hi ha passatges del seu "Llibre d’absències" que fixen pautes per afrontar com cal el darrer alè del pas per aquesta vall de llàgrimes. Tot un recull de textos entorn del procés de dol, que advoca per l’esperança i la reflexió serena en l’hora de l’adéu.
