El proppassat 20 de novembre celebràvem el Dia Universal de l’Infant i els aniversaris de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets de l’Infant, que tingué lloc l’any 1959, i de la Convenció dels Drets de l’Infant que va tenir lloc l’any 1989. La convenció comportà un avenç important en considerar els nens i les nenes com a subjectes actius amb plens drets i en establir una sèrie de drets per a ells a tot arreu, sense cap tipus de discriminació. Es refereixen a la vida, a la salut i l’educació; a la plena participació en la vida familiar, cultural i social; a la protecció enfront de la violència i la discriminació, enfront de les influències perilloses, els mals tractes i l’explotació; també el dret a ser escoltats.
En molts llocs aquests drets no són respectats, i per això cal continuar amb la tasca de sensibilització i denúncia. El Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) ha denunciat que les violacions dels drets de la infància han persistit i fins i tot han augmentat l’any 2018. Segons el director de programes d’emergència de l’organització, Michel Fontaine, la comunitat internacional ha tornat a fallar en la protecció dels infants que viuen a països en guerra, i la situació, lluny de millorar, ha empitjorat.
En l’informe sobre el 2018 es denuncia la persistent impunitat dels delictes contra els menors d’edat que viuen en zones afectades per conflictes armats, on han seguit patint nivells de violència extrems. Els infants que viuen en països en guerra han estat objecte directe d’atacs, se’ls ha utilitzat com a escuts humans, han estat assassinats, mutilats o reclutats per combatre. És el cas d’Afganistan, Birmània o Somàlia. D’altra banda les violacions, el matrimoni forçós i el segrest s’han convertit en pràctiques habituals en els conflictes des de Síria fins al Iemen, passant per la República Democràtica del Congo, Nigèria, Sudan del Sud o Myanmar.
Aquests casos són els més sagnants. Però hi ha molts més casos de fam, malnutrició, falta d’escolarització, etc. És suficient com a resum la dada que en el món hi ha mil milions de nens i nenes que viuen en situació de pobresa i que aquesta xifra suposa gairebé la meitat de la població infantil mundial. També trobem que la pobresa infantil existeix en el nostre país; n’hi ha prou amb llegir els informes de Càritas per comprovar els índexs de pobresa infantil i l’abandó escolar. Cal reclamar incessantment a la comunitat internacional i a les comunitats nacionals que no cessin en la lluita per garantir a cada nen i nena tots i cadascun dels seus drets. És un deure de justícia i cadascú s’ha de preguntar què pot fer i què ha de fer, i després portar-ho a terme.
En parlar dels drets de la infància ens hem de remuntar al moment mateix de la concepció i referir-nos al dret a la vida, perquè abans del naixement l’infant té necessitat d’una protecció especial de fet i de dret. Després vindrà la comprensió i l’amor dels pares en el marc de la família, per poder créixer amb normalitat i coherència, i més endavant l’escola, la parròquia i tots els àmbits que formen la societat, de tal manera que l’infant es pugui desenvolupar amb salut i normalitat en el pla físic, intel·lectual, moral, espiritual i social, en condicions de llibertat i dignitat tal com ho afirma el segon principi de la Declaració dels Drets de l’Infant.
Avui celebrem la solemnitat litúrgica de Crist Rei de tot el món. Amb aquesta celebració acaba l’Any Litúrgic. Aprofitem aquests dies per reflexionar sobre aquestes realitats, que no són lluny de nosaltres, que no ens poden ser estranyes si de veritat creiem que estem cridats a formar part de l’Església, amb tota la humanitat, una gran família, la família dels fills de Déu.
