Fa uns mesos vam viure una situació insòlita al parlamentarisme espanyol: la decisió dels partits independentistes de vetar el nomenament d’en Miquel Iceta com a senador autonòmic, a proposta del PSC. Mai abans el Parlament havia vetat el candidat proposat per un partit. Sempre ha imperat la cortesia parlamentària d’admetre la decisió de cada grup polític. Per què es va trencar aquest costum? Es van donar arguments lligats al 155, als dirigents empresonats… No van convèncer ningú, ni a molts dels seus, ja que més d’un va reconèixer en privat que s’havien passat de frenada, doncs Iceta, com a president del Senat, hagués estat una bona oportunitat perquè un català dialogant liderés la cerca de solucions al conflicte català. Tal com ha dit algú, els dirigents independentistes no perden cap oportunitat de perdre una nova oportunitat.
Però no és l’única. La proposta de Pressupostos Generals de l’Estat 2019, que incorporava moltes millores socials per a la ciutadania, després de les retallades del PP, i un increment substancial del finançament per a Catalunya, entre d’altres mesures beneficioses, va ser rebutjada per les esmenes a la totalitat dels partits independentistes i la dreta espanyola (!). Això es va produir just després que el president Pedro Sánchez obrís una via de diàleg amb ells. La conseqüència va ser la convocatòria d’eleccions generals a l’abril, amb risc de victòria de la dreta espanyolista i la fi del diàleg. Els dirigents independentistes no perden cap oportunitat de perdre una nova oportunitat.
Malgrat el missatge que volen aquest diàleg, els fets vénen a demostrar el contrari. El president Torra ho va demanar recentment, en un moment que era impossible, ja que era precampanya electoral i hi havia un govern en funcions a Madrid. S’escuden en arguments impropis d’una democràcia moderna: alliberament de persones jutjades i empresonades, convocatòria d’actes il·legals, etc. Sembla que busquin que els altres els ajudin a gestionar la frustració dels seus votants quan els hagin de dir que el que van prometre no és possible en les actuals condicions de legalitat democràtica.
Al finals de l’octubre de 2017, quan tenien a les seves mans la possibilitat de mantenir la normalitat institucional catalana, convocant les eleccions a Catalunya, s’actua amb gran frivolitat política proclamant una República fictícia i provocant la major crisi institucional a Catalunya en els darrers 40 anys de democràcia. Els dirigents independentistes no perden cap oportunitat de perdre una nova oportunitat.
En els propers dies, ERC ha convocat la seva militància a una consulta sobre donar suport o no a un govern progressista a Espanya. La decisió torna a ser molt important si es vol evitar un bloqueig polític que portaria unes terceres eleccions en un any, amb el risc d’un nou augment de la ultradreta i tancant la porta a qualsevol solució política al conflicte català. Ara és l’hora de no perdre aquesta nova oportunitat.
