STEVEN A. Pinker és un psicòleg canadenc de 65 anys. Forma part de la comunitat jueva de Mont-real. El podem qualificar d’experimental, evolucionista, cognitiu i científic, alhora. També és professor del Harvard College i se’l coneix per una ferma defensa del que es coneix com a “teoria computacional de la ment”. Dit d’altra manera, entén que el llenguatge ve a ésser una mena de capacitat innata de la ment o adaptació ideològica a l’entorn. Aquest plantejament l’ha dut a quatre llibres, que li han reportat renom i guardons. Un d’ells, l’ésser finalista del prestigiós premi Pulitzer.
Concretament, es considera el seu llibre “L’instint del llenguatge” (publicat per Alianza Editorial) com un dels deu millors llibres de l’any 1994, segons The New York Times. Un element de tot plegat a tenir en compte cal situar-lo que es declarà ateu als 13 anys. D’acord amb el títol de la columna, entenc l’empatia com a capacitat de percebre, comprendre i compartir sentiments i emocions dels altres. Tesi que valoro com a imprescindible en el món actual. Triant només la branca política, és prou evident que ens aniria millor a tots plegats.
Si algú es blinda enfront d’aquests fets evidentment no s’arriba a bon port. És a dir, el metafòric “combat” està perdut. La qual cosa genera una allau de conseqüències de difícil pronòstic. Per contra, quan es venç, els resultats són espectacularment exponencials. La solidaritat, l’encabiment en la pell del proïsme, produeix un efecte doble: la pròpia satisfacció personal d’una feina ben feta i, alhora, l’obertura i ampliació de noves perspectives pel que fa a les persones que tenen alguna necessitat. En acabar la “pel·lícula”, gairebé es pot brindar per l’èxit en el goig d’un objectiu determinat assolit pels dos bàndols. Tot i que “contra el defecte de demanar, existeix la virtut del no donar”.
Contra tot aquest entarimat, podríem dir que podríem col·locar-hi l’individualisme; la nul·la perspectiva social; la tàctica de conrear el “propi hortet”. Una via que presenta molt poc recorregut i que diu ben poc en favor de qui mai no es mulla pels altres; l’egoisme en grau superlatiu.
En aquesta conjuntura, l’autor Steven Pinker ens interpel·la fortament. En suggereixo i aconsello la seva lectura.
