Fa pocs dies es va commemorar el Dia Mundial de la Diabetis, que vol conscienciar i informar d’una malaltia que, cada vegada més, augmenta arreu del món.
Explicar, tractar i minimitzar les seves causes, símptomes i complicacions recau sobre els nostres professionals sanitaris i és un deure dels polítics i les nostres autoritats sanitàries dotar el sistema públic de salut de medis suficients i idonis.
La diabetis no entén d’edat. Al llarg de la nostra vida pot produir greus problemes de salut i les seves complicacions a vegades són causa o conseqüència d’invalideses greus i morts prematures amb costos personals, socials i econòmics irrecuperables.
Hi ha diferents tipus de diabetis, però bàsicament dos tipus són els més habituals, la diabetis mellitus de tipus 1, freqüent abans dels 35 anys, produïda per manca d’insulina per destrucció de les cèl·lules del pàncreas. Aquesta pot aparèixer a qualsevol edat amb un debut sobtat i que trasbalsa la vida de les persones afectades, un canvi que moltes vegades no tothom accepta. I un segon tipus, la diabetis mellitus de tipus 2, que afecta persones amb més de 40 anys, lligada als estils de vida, com el sedentarisme i l’obesitat, amb resistència de les cèl·lules a la insulina.
Segons la Fundación para la Diabetes, un 13,8% de la població resident a Espanya, majors de 18 anys, té diabetis tipus 2, el que equival a més de 5,3 milions de ciutadans. Però el greu problema és que 2,3 milions no n’estan diagnosticats i, per tant, són persones no tractades amb les greus conseqüències que això suposa a mitjà i llarg termini per a la seva salut. La diabetis tipus 2 és la més habitual, però la diabetis tipus I afecta més de 90.000 persones segons la Sociedad Española de Diabetis, amb una mitjana d’edat de 4,9 anys en nens i de 19,3 anys en adults joves.
Molts pares, quan reben la notícia que el seu fill/a té diabetis, es troben confosos, no saben on acudir, necessiten ajuda i orientació sobre el tractament i el nostre sistema públic de cobertura universal és l’eina necessària per poder donar-los suport, formació i seguiment i fer front a les necessitats derivades d’una malaltia molt present a la nostra vida. Qui no coneix algú que sigui diabètic, un pare, un avi, una amiga…
És molt difícil explicar amb poques paraules les sensacions que produeix en les persones aquesta malaltia, un sentiment d’inseguretat, neguit respecte al futur, depressió… Per poder ajudar, donar suport i millorar el diagnòstic i el pronòstic de la diabetis necessitem més i millor inversió en salut, més professionals, millor formats i amb les eines necessàries per poder combatre aquesta xacra que és la diabetis.
Com a infermera i secretària de Salut del PSC de Terrassa, reivindico la necessitat que als col·legis s’introdueixi la figura de la infermera consultora, dedicada a l’educació en hàbits saludables, necessari per formar els nostres fills i filles en la responsabilitat sobre la seva salut. No hi ha millor eina que la prevenció, i prevenir el sedentarisme i l’obesitat és possiblement la millor i més eficient de les accions per combatre la diabetis. Si teniu intenció de participar en qualsevol acte reivindicatiu, d’adhesió i promoció en la prevenció i tractament de la diabetis, sortiu, visualitzeu la vostra col·laboració, pregunteu, informeu-vos-en. Lluitem conjuntament en contra de la diabetis.
Lluitar junts és guanyar junts.
