Sembla evident que la classe política no dóna la talla. No és afirmació gratuïta. Fa molt de temps que algunes iniciatives de la gent del carrer els passen la mà per la cara. A trets genèrics sort en tenen del gruix immens de voluntaris socials. Els tapen un munt de "vergonyes". Penso en un munt de temes no atesos per l’administració, malgrat ésser reconeguts per la Constitució.
Essent a tan sols a quatre dies del Gran Recapte Alimentari, heus ací un exemple concret que certifica la realitat de la meva afirmació. No els agradarà sentir-ho quan em llegeixin. Això no em farà canviar, però, ni un punt ni una coma. Que s’apliquin un autoexamen de consciència i tinguin la humilitat i el coratge de capgirar els seus esquemes i la pròpia autocomplaença.
A poques hores de donar-ne el tret de sortida (els propers divendres i dissabte, dies 22 i 23), faig una darrera crida envers aquelles persones que encara s’estan rumiant la seva incorporació al tren dels voluntaris (que en manquen). No en sortiran decebudes si responen amb decisió i convenciment. Ans al contrari, sentiran la satisfacció interna de contribuir a una bona obra. No es paga amb diners. Es fa amb el goig de saber que la "lluita" popular no es dilueix ni s’atura. Ens en sortirem. En el fons, fustigaran el pensament i l’absentisme de tots aquells que haurien de vetllar per cobrir un seguit de necessitats bàsiques. La temàtica afecta un percentatge important del nostre entorn, que trampeja, malviu o frega el llindar d’allò que es va batejar com "exclusió social".
Prou de discursos cursis insubstancials del polítics! Que posin mans a l’obra de forma efectiva. Que fustiguin la xacra del malbaratament alimentari en l’àmbit dels consumidors que vivim folgadament i no practiquem la solidaritat en sentit ampli i constant. Els qui som en aquest gruix o trepa, tanmateix, ja farem mans i mànigues per respondre clarament de cara a un nou èxit rotund de la campanya. Una cosa no treu l’altra. Aprofitarem l’avinentesa, alhora, per imbuir-nos de nous hàbits orientats a controlar una mena de cert descontrol a l’hora de consumir i llençar productes encara vàlids. Ànims a tots!
