El judici d’ahir contra el president de la Generalitat, Joaquim Torra, pot marcar un abans i un després a la política catalana i, per descomptat, a la política espanyola també. No hi ha res gratuït a l’estratègia de Junts per Catalunya. No hem de perdre de vista mai que de les posicions que adopten els partits independentistes s’han de treure conclusions entorn del pols que mantenen amb l’Estat espanyol, però també en clau de lluita pel poder a Catalunya. La nítida confessió, en termes judicials, del president de la desobediència a la Junta Electoral no és una autoinculpació sense més i és més que probable que correspongui a una estratègia que va més enllà de superar d’una manera o una altra la pantalla del judici, més tenint en compte les altes capacitats de la seva defensa. Podríem dir que la d’ahir no seria la línia de defensa que qualsevol inculpat armaria davant d’una acusació com la que afecta el president, tenint en compte com es van desenvolupar els fets. És evident que l’actitud de Joaquim Torra és quelcom més que el reconeixement d’uns fets per buscar una victimització.
L’episodi d’ahir, segurament, s’haguera desenvolupat d’una altra manera si l’advocat general de la Unió Europea s’hagués pronunciat en altres termes respecte de la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a diputats electes del Parlament Europeu. Una eventual condemna d’inhabilitació per desobediència contra Joaquim Torra desencadenaria la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya, que es considerarien una resposta a la resolució del Tribunal Superior de Justícia, amb la possibilitat que Carles Puigdemont tornés a ser candidat a la presidència de la Generalitat.
La immunitat de Puigdemont significaria un terratrèmol polític i en aquest escenari no només Junts per Catalunya recuperaria un protagonisme que fa unes setmanes havia perdut, sinó que posaria en una molt difícil situació Esquerra Republicana de Catalunya en la seva relació amb els Comuns tant al Parlament com a l’Ajuntament de Barcelona i, sobretot, contribuiria encara més a la desestabilització política d’Espanya posant en perill la investidura de Pedro Sánchez. ERC ha endurit aquests dies el seu discurs envers el pacte entre PSOE i Unidas Podemos respecte del que va exhibir abans de la convocatòria d’eleccions, quan defensava el pacte dels socialistes amb el partit de Pablo Iglesias. El resultat de les eleccions del 10-N ha complicat encara més la situació. La partida d’escacs serà llarga.
