La gestió de residus a la ciutat té tres potes bàsiques de gestió: selecció domiciliària, recollida i tractament. El que pertoca en essència a les ciutats són els dos primers i el secret del tercer és únicament que s’ha de pagar. A Terrassa tenim grans problemes amb els dos primers i, per tant, hem de pagar més en la tercera fase, com si el procés no anés amb nosaltres. En primer lloc, els ciutadans no fem els deures, no seleccionem a casa. És fàcil; hem de fer quatre tries: paper, vidre, llaunes i orgànic. No ho fem bé i en moltes ocasions ni ho intentem. És molt normal veure el contenidor verd ple de bosses de brossa sense seleccionar. Es tracta d’una pura qüestió de consciència, no només ecològica, sinó també ciutadana. Els residus són nostres, paguem per la seva recollida i pel seu tractament. Encara ara hem de repetir que no val aquella màxima del "no reciclo perquè l’Ajuntament ja em cobra; que ho facin ells!". No som conscients que l’Ajuntament ens cobra una taxa per la recollida i que només ens cobra el 70 per cent del cost i la resta la subvenciona i que dintre de no gaire aquest 30 per cent l’haurem de pagar nosaltres, perquè la Unió Europea prohibirà la subvenció a la gestió dels residus. Ens augmentarà la taxa aquest 30 per cent més el que augmenti el cost del tractament a l’abocador, que també s’haurà de repercutir sobre el que paguem, perquè com menys seleccionem més car ens resultarà el tractament. Quan arribi el moment, que arribarà, llavors escridassarem l’Ajuntament.
Les responsabilitats, les hem de compartir. L’Ajuntament és responsable de la recollida i tampoc ha fet els deures. La ciutat no té bon aspecte, només cal mirar els voltants de les bateries de contenidors i com estan els carrers de papers i deixalles. El servei no és bo i nosaltres som incívics, la combinació perfecta per malmetre la imatge de la ciutat. El servei no és bo perquè Eco-Equip s’ha vist afectada per retallades pressupostàries provocades per la crisi econòmica i encara no se n’ha recuperat. Existeix un pla de reinversió iniciat l’any passat i que continuarà l’any que ve amb més recursos i un contracte programa per pal·liar la situació de forma gradual. La situació és complexa, ja que ni que es volgués es podria solucionar d’un dia per l’altre, perquè s’ha de redimensionar el servei.
Aquesta és a grans trets la situació, però sembla que no va amb nosaltres. Com que paguem, que se’n preocupi l’Administració; el gran error de sempre, perquè l’Administració som nosaltres.
