L març, farà tres anys que se’m va oferir aquesta columna diària. Poc després de començar, em vaig autoimposar una “obligació”: a ésser possible donar a conèixer l’origen d’alguna empresa local, amb ets i uts de la seva evolució històrica. Raons diverses, però, han anat provocant que tan sols ho hagi dut a terme sis o set vegades. Avui, però, ho reprenc amb il·lusió màxima.
Vull parlar, ni més ni menys, de MECMEGARA (abans Tecnoegara), situada al C/ Galícia, núm. 44. Val a dir que l’ànima d’aquest projecte empresarial és un emprenedor amb “pebrots”: en Cisco Latorre i Ramos. El conec de fa gairebé trenta-cinc anys i, per tant, entenc que parlo amb coneixement de causa. Sap que no el raspallo pas.
S’inicià al ram metal·lúrgic a cal Garriga, on romangué trenta-dos anys i esdevingué cap de taller. Després de tant de temps, arran d’alguna diferència de criteri i sentint-se poc valorat pel propietari, es plantà per ell. Inicialment, tanmateix, encara endegà un altre tema -amb un soci fallit- a l’avinguda de Joaquim de Sagrera. Sort que s’adonà que no li convenia i va desfer la col·laboració.
D’ací, sorgí la idea de seguir construint màquines, tot i que amb l’ànim d’engrandir-se i cercar una nau€ Finalment, la trobà a l’indret actual, proper a Can Jofresa. Llavors, després d’algunes reformes, fundà Tecnoegara (l’any 2002), quan tenia 54 anys. Vuit anys després, la crisi li etzibà una forta sotragada i ell hi posà coratge. Ni més ni menys que el que he volgut reflectir al títol d’aquest escrit.
Un acurat i esforçat “treball de camp” li permeté obrir vies de negoci a la indústria cosmètica. Concretament amb l’empresa Puig. Abans, ja dissenyava/”paria” maquinària, accessoris industrials i recanvis, motlles d’arts gràfiques, tasques als rams d’alimentació, paper-cartró i farmacopea.
A hores d’ara, ja com a jubilat, atalaia una visió panoràmica del devenir ferm d’aquesta immensa “criatura”, en mans del seu fill i el seu gendre. Tot un exemple d’empenta, dinàmica, interès i ganes de pensar en caire de futur, de donar un servei social a l’entorn industrial de la nostra contrada. Per tot plegat, la meva felicitació més sincera i el desig de llargs èxits. Tot un exemple d’afany de superació en un món mancat de líders.
