ESTEN menys de dos mesos per cloure un altre any. Com diu una sentència d’en Virgili, “fugit irreparabile tempus”. Una frase que palesa la fugacitat de la vida terrenal. El temps se’ns escapa de les mans, sense forma possible d’aturar-lo.
“A primers de novembre, el teu foc ja pots encendre / De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà.” / O, també, “al novembre, cava i sembra” / “Per Tots Sants, desa el vano i treu els guants” / “Novembre, mes de castanyes, nous, olives i patates” / “Sembrar pel novembre i llaurar pel desembre” / “Si al novembre trona, la collita és bona” / “Pel novembre, tot el blat al graner o enterrat”€ Heus ací un petit mostrari de refranys del nostre poble. Ben adients a fi de situar-nos.
La paremiologia és com una enciclopèdia amb potes. Qualsevol dels seus adagis assenyala veritats com cops de puny. Tal vegada els nostres avantpassats eren més avesats a creure-hi a ulls clucs. Actualment, el ritme de la societat ens aclapara i martelleja sense que nosaltres hi posem gaire remei. Fins i tot, l’esclat de les noves tecnologies i altres mitjans de l’àmbit de les relacions socials ens embolcallen sense solució de continuïtat.
Fa mig segle, un missatge va viatjar d’un ordinador a un altre, mitjançant una línia de telefonia. Acabava de néixer internet (arpanet)€ I gairebé vint anys després arribà la xarxa per antonomàsia. No estaria de més practicar alguna petita mena de “dejuni” tecnològic i de mòbils. Duem un estrès i un accelerament que, si petem, no serem a temps ni de copsar-lo.
Una cadència melangiosa del clima, la caiguda de les fulles i la progressiva harmonia de coloraines als nostres boscos ens haurien de fer pensar. No s’hi val a viure sempre embolcallats pel brogit, la pressa, la velocitat, la contaminació acústica i el neguit de voler abastar-ho tot en temps rècord. Tard o d’hora, tot peta o bé es reflecteix en la dinàmica del propi organisme€ Els italians ens ofereixen una dita ben expressiva en aquest sentit: “piano, piano€ si va lontano”. De ben segur que jo sóc el primer que n’hauria de prendre nota. Mentrestant, “pel novembre, Tots Sants el primer i sant Andreu, el darrer”.
