ENTIR té dues vessants. Et poden descobrir i el càstig serà pitjor. També se li pot aplicar el mateix sedàs a la sensibilitat. Quan es desemmascara, d’una banda tenim les emocions pròpies. Per l’altra, es pot caure en la tendència de deixar-se manipular. Àdhuc sense arribar a adonar-se’n. Un ja no sap si parlar d’avantatge o maledicció.
A partir d’aquesta premissa, els aldarulls derivats de la sentència del procés em fan molta pena i pateixo molt. La garjola de la gent jutjada la veig com un desgavell brutal. Amb una llarga inhabilitació política de ben segur que n’hi hauria hagut més que suficient.
“Hic et nunc”, em vull pronunciar sobre dos fets inherents a la premsa de fa poc: aquesta darrera setmana, en Màrius Carol (de la Vanguardia) comentava que els CDR es podrien plantejar el bloqueig de col·legis electorals el 10-N. Déu nos en guard! L’altre rau en la bajanada d’un tèrbol Javier Tebas ajornant la celebració del derbi futboler entre culés i merengons (passant-lo del 26 d’octubre a una setmana abans de Nadal). També esdevé una eina de dos talls. Si més no perquè, aleshores, hi pot haver un sidral/embolat si fa no fa igual, ordit pels mateixos d’ara.
Tot està polititzat un munt. És prou evident que els dos “bàndols” denoten nul·la imaginació de cara a establir un diàleg efectiu i ferm. No han sabut ni volgut captar els “detalls” (sons, olors, sabors i altres) que podrien assenyalar una correcta via de desencallar el problema.
Jo bescanviaria inèrcia per creativitat i empatia. Calia saber connectar amb el pensament del contrari. Heus ací una eina ben útil en les relacions personals/públiques. No essent així, és del tot normal el desencís de molta gent. Cada cop més. La qual cosa condueix algunes persones a isolar-se. Creuen que, fent-ho, es retroben amb si mateixes€ I així va el món!
Per ací, diem que “cadascú va per ell€, com els de Ca n’Aurell”. I aquesta eina de dos talls (“arma de doble filo”, en castellà) fa anar enrere el país. Com els crancs. Empresarialment, turística i social entre famílies i amics€ Qui ha de veure-ho té pa a l’ull. Déu faci que se’ls aparegui la ciència infusa i facin un pas al costat! Saba nova! I, senyor Torra, si us plau, eleccions ja!
