L’endemà de Tots Sants, recordem els difunts. Tots aquells que ens han precedit. No voldria bastir, però, una columna farcida de negativitat. Ans al contrari. No puc oblidar -que aquest "color" era el que primava quan, essent un marrec, els educadors de llavors m´ho "pintaven" de color negre, en parlar-ne. Passo full.
La vida m´ha ajudat a capgirar esquemes. Així, sempre he referit que llegir en Miquel Martí i Pol em dóna serenor, placidesa, apaivagament i assossec.No tinc prou paraules per a agrair-li-ho. Amb petits extractes de la seva obra, m´agradaria aportar un bri de sorra en la no-petrificació tètrica de la mort quan en parlo. A veure si me´n surto.
"La vida, poderosa, esclata àdhuc en un àmbit tan estricte. Vivint en esperança podem pensar-hi i créixer, fins que el silenci també ens engoleixi. És en la mort on aprenem de viure. Se’ns converteix, a poc a poc, en pràctica de caliu. Plorar ? Per què ? Tot esdevé memòria en les coses. Nosaltres, però, convertim l’enyor en deixatat record que ens justifica. Al capdavall, la mort tot ho esborra. Cap resclosa no deturarà el temps. Tot retorna –des del record de l’absent– al clos on creixen les flors".
"No hem deixar espai a la tristesa. Cal intentar viure amb el record intens i perdurable de la persona que ens ha dit adéu. Fent per allunyar tota melangia, la cremor de les entranyes, l’angoixa i el dol. Amb l’esforç de persistir quan res no ens és propici".
Si, en boca del poeta de Roda, "tot són foteses en aquesta vida, la mort esdevé un gran alliberament. Si més no perquè, amb ella, ja no som. Tot, en l’amor, s’emplena de sentit. És just i necessari que acceptem que se’ns revelen els misteris. Que l’immens silenci ens repti per tal de guanyar espais alliberats de qualsevol servitud".
Vull creure fermament que no hauria d’ésser tan difícil fer front al cruixir d’un escapçament vital. Suggereixo que tots aquells que no veuen en la religió un pom o àncora on arrelar-se, es deixin seduir pel seu pensament. No en sortiran decebuts…. I, ja per cloure l´escrit, diré que "el nostre comiat diu a reveure, si a Déu plau".
