Vaig estudiar cinc anys en aquesta ciutat tan summament bonica. Ho recordo amb molta estima. De la mateixa forma que conec algunes persones d’aquella contrada, amb qui mantinc una amistat ferma. En aquell moment, n’era el seu bisbe en Narcís Jubany. Un personatge obert i conciliador, que sempre he proposat com a exemple de bon gestor i practicant del diàleg. Llavors, no tenia l’encís que ha assolit aquests darrers anys. Encara no s’havia cobert un dels quatre rius que la travessen (Ter, Güell, Galligans i Onyar). Tampoc no havia experimentat el boom immobiliari de primers de segle. A hores d’ara una de les capitals de província espanyoles amb una major qualitat de vida.
Hi ha tot un seguit d’adagis relacionats amb sant Narcís, el seu patró, la festa del qual se celebra avui. Triant-ne un a l’atzar, "Per sant Narcís, ni mosques ni mosquits". Òbviament, l’acabament de l’estiu i l’arribada dels primers freds liquiden aquestes bestioles minúscules tan empipadores. De tota manera, val la pena recordar la llegenda de les mosques, basada en un text de l’historiador Bernat Desclot. Ens descriu l’assetjament de l’exèrcit francès del rei Felip III i el rei d’Aragó (i alhora comte de Barcelona) Pere II el gran. Arran d’una plaga de mosques, s’originà miraculosament la pèrdua de 20.000 soldats "gavatxos" i 4.000 cavalls.
Si comparem el seu cens amb l’egarenc, no ens arriba a la meitat. Tal vegada millor, en el sentit que es tracta d’una urbs més fàcil de gestionar. Amb menys brogit i un ventall d’oportunitats turístiques de molt calat. Remarcaria la catedral de Santa Maria, les cases penjants del riu Onyar, els molts ponts que el travessen (amb una menció especial pel Pont Eiffel o de les Peixateries Velles, la col·legiata de Sant Feliu, els banys àrabs, el parc de la Devesa, el cul de la lleona, el passeig de la muralla, etcètera).
El gironí té fama d´ésser obert i empàtic. De parlar rebé la llengua catalana. Motius, tots ells, per convertir-la en un destí recomanable, a uns aproximadament cent quilòmetres de casa nostra. A banda del voltet de rigor, tot es pot cloure i remullar amb un bon àpat en qualsevol dels seus famosos restaurants. Que per molts anys llueixi amb l’esclat presencial actual i bona festa major!
