Dolgut, trist, però no ressentit, per més que intento comprendre la prohibició d’acollir la Vetlla de Reflexió i Pregària pels encausats per l’u d’octubre a la parròquia del Carme, no ho aconsegueixo; menys encara emparant-se en un document -que ningú ha vist escrit-, com va dir el rector, aprovat pel Consell de Govern i d’Arxiprestos de la Diòcesi l’any 2016. Volgudament us tracto de germans, com ho faria a qualsevol altra persona. Tots participem de la dignitat de fills de Déu, i alguns, els qui hem acollit Jesús el natzarè, hem rebut el baptisme i altres sagraments -signes de vida. El dia que el rector de la parròquia em comunicà la prohibició, vaig plorar, no vaig resistir l’emoció i indignació causades per la mala nova.
El veto no era sols al rector de la parròquia, era també al seu consell pastoral i a tota i a totes les comunitats que compromeses i engatjades a la realitat quotidiana vam creure oportú prendre aquell compromís, més encara si era un acte de reflexió i pregària a la llum de l’Evangeli en aquests moments difícils que vivim. La negativa suposa una superioritat moral i un autoritarisme fora d’època: a parer meu preconciliar i gens en la línia de Francesc, el bisbe de Roma, de la seva proposta d’església en sortida, misericordiosa, missionera, renovadora… La parròquia, la diòcesi, la catedral, les comunitats no són de la vostra propietat ni domini, sou pastors no amos del ramat, l’Amo i Senyor és l’Esperit, el mateix que humilment hem d’escoltar tots els cristians, vosaltres també. La Veritat només és una, com el Senyor, i certament no és exclusiva de ningú; l’Esperit ha davallat damunt del poble no només de l’estament clerical. Com deia la doctora Teresa de Jesús, “Déu escriu recte amb lletres tortes”.
Em plauria que aquesta patinada, així la considero, fos l’última. Desitjo veure els rectors i els clergues de la nostra diòcesi lliures de pressions de tota mena; desitjo també la llibertat de les comunitats com la volem, per a tothom, la gran majoria de ciutadans d’aquest país. I m’agradaria més encara veure el meu bisbe i tots els altres i els qui col·laboren amb ell ser autèntics servidors, una Església que no serveix no serveix per a res. I recordem tots plegats que els darrers seran els primers. Som més dels que penseu els qui volem una Església lliure de lligams del passat desautoritzat, cada dia que passa, per la història no sempre gloriosa i evangèlica de l’Església santa i alhora pecadora com deia sant Agustí.
Finalment, no hi ha mal que per bé no vingui. Un acte en principi intraeclesial es va convertir en un acte per a tothom, creients i no creients, ecumènic, ja que hi havia cristians de diferents esglésies de Terrassa i d’altres poblacions diocesanes, independentistes i no independentistes. Tots van venir a reflexionar, a escoltar la paraula i a pregar. Som molts els qui vam sortir reconfortats d’haver pogut participar en aquella vetlla. Vull acabar amb un agraïment a l’Església Unida i la seva gentil col·laboració en tot i per tot.
No vull fer, que podria, cap memorial de greuges que contradirien l’acord que us va inspirar la prohibició. Derogueu-lo, no serveix per a una Església en sortida, com demana Francesc, al segle XXI. Acabo també amb un agraïment molt sincer a les setze entitats cristianes i grups de base eclesials que donen suport a la plataforma Església i Catalunya.
Que Déu ens beneeixi i ens enforteixi per continuar treballant per una Església, com deia, en sortida, misericordiosa i penedida en tot el que calgui.
