L "vandalisme" de l’oci nocturn al centre de Terrassa no té nom. Per no dir una altra cosa més gruixuda. Comparteixo aquest criteri o percepció amb una bona part del veïnat. Per això, parlo en plural. No és pas majestàtic sinó que vol tenir un to implorant i d’exigència. Senyors de l’Ajuntament, quan assistirem al trasllat de tots els establiments "de marxa" a l’entorn de Parc Vallès? Semblaria molt més lògica una concentració de "baretos" allí.
El xivarri, aldarulls, molèsties i sortides de to de gent que sovint va "passada de voltes" comença la nit dels dijous. Amb una grandària afegida en època estival: crits en plena matinada, vòmits, pixarades o escopinades, aldarulls, grafits en façanes i portes de tallers i pàrquings, brutícia, burilles, ampolles de begudes alcohòliques trencades a la vorera o a les portalades, algun condó ocasional, vehicles mal estacionats a prop de la Rasa, ratllades a cotxes (que dormen al carrer) "sense moure un dit", contenidors tombats…
Tan sols coneix el problema qui el viu. Per molt que el vulgui explicar, la realitat supera la ficció. Ja no es tracta de pintar una pel·lícula de terror. Sense cap mena de dubte, el panorama esparvera, passa de taca d’oli i esdevé un calc clònic de l’anarquia de Barcelona després de la sentència contra els presos del "procés".
Intento intuir o endevinar algun altre suggeriment no massa dràstic orientat a prevenir i arranjar el problema. Diria que potser haurem de serigrafiar tiretes autoadhesives a les bústies i/o façanes, en la mateixa línia de les que demanen l’absència de publicitat. Això sí, amb l’eslògan "stop graffiti".
Mentrestant, com que "qui no té tall rosega els ossos", estableixo un darrer prec, adreçat al propi senyor alcalde: què us semblaria -al moment d’enxampar algun dels "pintors" estrafolaris de murs i parets (amb esprais)- si els fem un contracte-sancionador de "servei social voluntari"? Si més no ajudarien a netejar (a cost zero) el munt de pintades i més "estris" similars de llocs on no s’escauen.
La broma fa massa temps que dura, regidor Xavier Fernández Rivero. Potser la trobes agosarada, però algú havia de cantar-ho. O no? Ja ens diràs! Pensa-hi!
