Segurament ens hauríem de plantejar què és més contundent, què té més força, si la manifestació pacífica de centenars de milers de persones confluint a Barcelona en defensa d’unes idees i compartint uns objectius o les imatges dels contenidors cremant, i la policia atonyinant la gent. Podríem canviar la pregunta i plantejar-nos què és més efectiu, especialment de cara al món. Algú dirà que són imatges complementàries i que no es contraposen i, encara diria més, que són igualment necessàries, perquè vist el que ha passat és l’única manera que es tinguin en compte el bloc independentista.
No és cert, la crema de contenidors no és eficaç, i fins i tot podríem dir que al contrari. És molt més efectiva la protesta pacífica que la lluita de carrer, per molt organitzada que sigui, perquè es corre el perill que passi el que està passant aquesta setmana. És greu que passi, però més greu és que existeixi la més mínima possibilitat que s’hagi promogut des de la classe política o fins i tot del mateix Govern; és molt fàcil treure el dentifrici del tub. Ni se sabia a on s’anava l’octubre de 2017 ni sabem a on ens portarà la situació de conflicte actual. Algú pensa realment que, a l’Estat, li tremolarà la mà la setmana que ve si continuen els carrers cremant com aquesta setmana? Què és més important: l’exhibició irada de la indignació o l’eventual pèrdua, una altra vegada, de les institucions catalanes? Tot indica que s’està construint una tàctica, però hi ha realment una estratègia definida? Qui mana? Qui pren decisions? Qui marca el camí? On ha estat tothom totes les nits d’aquesta setmana?
Sembla que la interlocució entre el govern de la Generalitat i el govern de l’Estat en funcions es porta, o almenys així es diu, entre les vicepresidències, és a dir, entre Pere Aragonès i Carmen Calvo, respectivament. També es diu que Aragonès ha demanat un temps per gestionar la protesta al carrer abans que l’equip de Pedro Sánchez prengui decisions greus, que sembla que ja estan a sobre de la taula per quan arribi el moment. Ens tornem a fer la pregunta que ens fèiem ahir: fins quan es mantindrà la protesta violenta al carrer i quant de temps està disposat a esperar el govern de Madrid? Ens hem preguntat a on ens portarà aquest camí?
