El fred d’octubre mata l’eruga. També ho fa amb el cuquet… I fa créixer la llana. "Octubre finit, mata la mosca i el mosquit", sortosament. Ho diu l’adagi: "Per l’octubre, el temps renega". Ja va bé -a partir de refranys del nostre catàleg- donar gràcies per la baixada de termòmetres, desitjant una prompta arribada de pluges. No essent així, el cabal dels nostres pantans no fa patxoca. Llavors, surt algun dels meteoròlegs de TV3 i ens pinten bastos.
Els boletaires es deleixen per sortir al bosc i trobar bon producte. No pot ésser que tornis a casa amb el cabàs buit. "El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor / L’octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet / Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou."
"El fred d’octubre fa créixer la llana." Amb el rotllo del famós canvi climàtic, anem tots de corcoll. No hi ha dret a albirar una castanyada en màniga curta. Per tant, a partir de petits detalls -com els que ara plantegen força consistoris i fabricants de plàstics o vehicles- ja va bé que cada estació s’escaigui adient al temps que li pertoca. Per tant, és ara que toca fred. "L’octubre fred mata el cuquet / Octubre, octubret, s’enduu la calor i ens porta el fred."
Sortosament, la gran majoria de professionals del ram educatiu s’afanyen a imbuir llurs alumnes amb criteris ecològics, d’estalvi energètic i amor per la natura. Es fa del tot necessari canviar el xip d’aquesta societat i tapar el bec de bocamolls com el president d’EUA. Cada cop que obre la boca, la barra de pa puja de preu. Repel·lent!
Avui, justament, és la diada d’un sant. Un dels quatre evangelistes del Nou Testament. En línia amb el refrany del "per l’octubre, fuig de l’ombra i cerca el sol", "per sant Lluc, mata el porc i tapa el cup".
De fet, enguany la tardor es presenta força complicada i calenta. Per altres raons (de caire polític) que tots tenim in mente. No es tracta de cap contrapunt. Desitjaria, tanmateix, entreveure elements de coherència, seny i "savoir faire" en el caparró de la classe política… I, si no en saben més, que facin un pas al costat. Que pleguin. Ja n’hi ha prou de xuclar càmera, a tota hora. Valdria la pena que s’apliquessin aquella vella dita del "muts i a la gàbia". M’enfarfeguen i m’avorreixen.
