Els aragonesos avui fan festa grossa. Sempre me’ls he estimat molt. Tinc força amics entre ells. De fet, la unió de territoris entre el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó fou dinàstica. L’any 1137, el rei Ramir II va donar al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, la sobirania del regne, en el seu nom. Alhora, li lliurà la filla Peronella, en matrimoni, amb el compromís d’ajornar-ne les noces tretze anys, perquè era xica. Cadascú va conservar el règim jurídic propi.
Al primer terç del segle XII, Catalunya era un conjunt de comtats, que reconeixien la sobirania del cap i casal del Principat. Per contra, el regne d’Aragó (que abastava Navarra i Sòria) va perdre el seu sobirà (Alfons I), en una batalla contra els sarraïns. Aquell testament fixava que les possessions del regne es repartirien equitativament entre tres ordes religiosos: Sant Sepulcre, Hospital i Temple. En oposar-se la noblesa a aquest esquarterament, s’advocà per tal que el germà del rei (Ramir, monjo al monestir San Pedro el Viejo, d’Osca) ocupés el tro. Aleshores, Navarra es va deslliurar i Castella-Lleó ocupà Sòria. Paral·lelament, en Ramir tornà al seu antic retir espiritual.
A partir d’aquesta premissa, val a dir que catalans i "maños" tenim prou coses en comú. A nivell religiós i de patronatge, ací festegem la Moreneta i ells aclamen, beneeixen i s’abracen al seu Pilar. Traspassant-nos a l’àmbit laboral, es fa avinent que tenim un fort percentatge del cens català provinent d’allí. En base al seu esforç, empenta i coratge és de justícia reconèixer la seva contribució al progrés econòmic i social del nostre territori. Si van emigrar cap a aquests verals, fou tot cercant de llaurar-se un futur millor.
D’aquesta mena de "mestissatge", n’han sorgit moltes parelles. Gent de Barbastro, Cetina, Calanda, Graus, Torrijos de la Cañada, Albarracín, Caspe, Utrillas, Buera i altres provinences s’arrelaren amb egarencs o vallesans, en sentit ampli. I tots ells són gent oberta, simpàtica i agradable de tractar. Dóna gust. Sempre vénen de cara i la seva amistat és ferma. Molts d’ells s’han associat a l’anomenat Centre Aragonès de Terrassa. Els desitjo una festa ben reeixida i els felicito cordialment.
