Estem ja en el mes d’octubre. És hora que els grups de teatre, associacions culturals, ampes, grups d’esplai i altres entitats, conegudes per les seves representacions de Pastorets, iniciïn els assajos. El desembre està a prop i, amb ell, les sessions d’aquestes populars representacions teatrals, algunes d’elles amb prop de cent anys a l’esquena.
Serà el moment en què el president Torra pugui posar a la seva agenda algunes visites al territori, a falta d’altres visites "més rellevants". No és per menystenir els Pastorets, però el president no troba qui el convidi a actes més importants.
Fa un any, en aquestes mateixes pàgines del Diari de Terrassa, vaig fer pública una confidencialitat del departament de Presidència de la Generalitat, segons la qual buscaven desesperadament omplir l’agenda del president, amb visites a tot el territori. La crida feta a alcaldes i consells comarcals no va donar el fruit esperat, i d’aquí que li vagin programant actes, poc usuals, a l’agenda d’un president.
I és que els alcaldes tenen prou feina com per perdre el temps en una visita que no té cap utilitat pràctica. Rebre un president sense capacitat decisòria és perdre el temps. I tothom s’escapoleix amb múltiples excuses com per no trobar cap dia ni hora per a una visita d’aquestes característiques.
Així, doncs, hem vist el president en representacions de Pastorets, batejos de gegants, fires i firetes en pobles i poblets entranyables, concursos de gossos d’atura, exposicions de plantes i flors, jornades castelleres, festes majors, recitals de poesia, concerts diversos, etc. La qüestió és sortir de Palau, i fer veure que es mou, pel territori, encara que no prengui cap decisió rellevant.
Per la Diada, es va voler fer una "perfomance" consistent a posar 131 llums en 131 punts de les muntanyes de Montserrat, en un suposat homenatge als 131 presidents que ha tingut la Generalitat. La pluja va fer canviar de dia, i finalment es va fer el dilluns dia 30 a la nit. El president Torra, i amb ell un grapat d’independentistes agrupats a l’ANC i Òmnium, sosté la mentida històrica dels 131 presidents quan, de fet, n’hem tingut 10.
La Diputació del General no tenia res a veure amb l’actual Generalitat, i no es pot, de cap manera, considerar-la un precedent, perquè era un simple òrgan per recaptar impostos per a la Corona, i sempre era coordinada per un eclesiàstic, de manera que el primer, Berenguer de Cruïlles (1359-1362), era bisbe de Girona i el darrer, Josep de Vilamala (1713-1714), monjo-sagristà del monestir de Sant Esteve.
Així doncs, el passat dia 30 es varen posar 121 llums, en homenatge a 121 homes d’església, que cap historiador seriós els considera antics presidents de la Generalitat.
Però tot forma part d’aquesta barreja de grandesa històrica, a la recerca de projecció internacional, d’un president, aquest sí, a qui el càrrec va molt i molt gros. Tan gros, que tothom considera que el que busca és la seva inhabilitació per poder marxar, amb una certa imatge de "resistent". No li deixen convocar eleccions, perquè el seu partit està en hores baixes i li podria suposar un resultat desastrós. I tampoc s’atreveix a presentar la dimissió, per falta de raons concretes, de manera que busca que siguin els "dolents" el qui el facin plegar. Els dolents són els jutges. D’aquí el treure i posar pancartes, desobeir la Junta Electoral Central i altres actuacions d’una valentia inqüestionable. Tot sigui per aconseguir una sentència d’inhabilitació i poder dir que no marxa, sinó que el fan fora.
Dintre d’unes mesos, veurà acomplert el seu desig. Abans, però, encara podrà assistir a unes quantes representacions de Pastorets.
