Al bell mig de Terrassa, hi ha l’Escola Crespinell. Just al xamfrà dels carrers del Pantà i Pau Claris. Admiro profundament la tasca de tots els seus treballadors envers la inclusió dels discapacitats a l’escola ordinària. És una escola d’educació especial que fa quaranta anys que tiba… I de quina manera! Bo i passant per la porta, cada dia, hi ha una petita placa, amb el contingut del títol del meu escrit. A fe de Déu que llegir-la em commou i m’emociona.
Hi ha una gran fondària dins el nucli d’aquest eslògan. La seva feina val molt més que un imperi. Això i no pas cap altre fet motivà que el guardó de Terrassenc de l’Any recaigués a mans de na Mariona Torredemer, una de les fundadores i actual directora del centre. Ella expressà la seva il·lusió i goig en el que veia com un premi a tot el seu equip.
La ubicació no és probablement la millor. Si més no per l’enrenou viari que comporta l’accés i sortida del seu alumnat, en requerir òbviament transport escolar. En tot cas, la simbiosi perfecta d’activitats amb el col·legi Lanaspa (que és tot just davant) no deixa d’ésser un punt al seu favor. Ja no es tracta, tan sols, d’integrar la persona impedida. Cal no deixar-la mai fora del món escolar "normal". Sobretot perquè la diversitat sempre suma. Que, en una aula clàssica, convisquin nens amb dèficits sensorials diversos o mancances físiques és fantàstic… Alhora que afavoreix la complementarietat i la font de riquesa d’ambdós "bàndols", si és que es pot anomenar així.
Aquest projecte social i pedagògic ha esdevingut una experiència i un repte summament engrescadors. Per tot plegat, malgrat que pugui semblar utòpicament agosarat, convé insistir en l’absoluta necessitat de no perdre de vista un trasllat a un indret més ampli i adient.
Així, tothom s’educa entre persones amb diferències notòries. Aprenen a compartir i conrear el valor del respecte solidari. Una virtut cabdal en la societat actual. De bell nou, cal retre’ls un nou reconeixement públic. Aquesta dedicació no es compensa amb tot l’or del món. Ultrapassa tota altra connotació. Tant de bo que l’administració pública s’impliqui molt més en l’estudi i realització d’aquest somni tan bonic. En aquesta suma de capacitats, no hi pot mancar ningú. Tots, doncs, a sumar!
