Osseynou Coundoul és un noi senegalès que, com els milers de persones migrants que per necessitats econòmiques i de subsistència travessen, cada any, el mar de la vergonya europea (el Mediterrani), va arribar des del Senegal a l’Estat espanyol, l’any 2001. Comença a treballar en feines precàries i sense papers, al camp d’Almeria. Més tard viatja cap a Tarragona i, després de moltes aventures per tal de poder subsistir, l’any 2005, gràcies a un contracte que li fa un forner, pot aconseguir el primer permís de residència. L’any 2008 pot portar a Catalunya, per arrelament, la seva dona i el seu fill, que viatgen des del Senegal.
L’any 2007 arriba a Terrassa (per tant estem parlant d’una família amb 12 anys d’arrelament a la ciutat).
L’Osseynou i la seva dona tenen un altre fill nascut a Terrassa (o sigui que, actualment, en tenen dos). Va treballant del que pot, evidentment feines precàries. L’última que ha tingut és de mosso de magatzem. La seva dona només ha pogut treballar un cop, durant tres mesos, com a operària en una fàbrica.
Com tantes altres famílies i després d’una llarga i complicada recerca, troben un habitatge de lloguer per 300 euros (el primer habitatge digne). A principis del 2018 desapareix el propietari del pis i l’Osseynou i família no poden pagar perquè ningú se’n fa càrrec. Fins que arriba la carta fatídica d’un jutjat amb una execució hipotecària per al propietari i una ordre de desnonament per a la família que l’ocupa i que has estat pagant, de forma religiosa, el lloguer.
Els interlocutors són un fons voltor que va comprar la hipoteca de l’habitatge al BBVA. Com és normal, i de forma lamentable, aquest fons voltor no admet cap mena de negociació i, sense escrúpols ni cap sensibilitat, i obviant tots els drets fonamentals de la família, insisteix en el desnonament.
Al març d’aquest any, vam demanar unes mesures cautelars al Tribunal Europeu de DDHH d’Estrasburg, per vulneració de drets fonamentals i dels menors (els dos que habiten al domicili). El tribunal paralitza el desnonament i, després de contactar amb el jutjat, l’advocat de l’Estat i l’Ajuntament de Terrassa, insta que es negociï i es posin en marxa els recursos que han de garantir una alternativa habitacional per a la família. Però passa l’estiu i ningú està a l’altura de les circumstàncies (no importa a ningú que s’estiguin vulnerant drets fonamentals a una família i sobretot contra uns menors. El principi jurídic internacional de l’interès superior del nen, una vegada més, queda vulnerat).
Ara estem davant d’una nova data de petició de desnonament judicial, el 18 d’octubre, i estem igual… L’Osseynou no té feina, i la seva esposa està en tractament, per una malaltia greu.
El cas de l’Osseynou i la seva família només és la punta de l’iceberg dels molts casos diaris que en aquesta ciutat (Terrassa) i arreu de l’Estat han estat víctimes d’un sistema capitalista, dirigit pels bancs i altres entitats i institucions que només cerquen el benefici "miserable" dels diners, a qualsevol preu, evidentment, vulnerant, de forma impune, els drets humans de la gent.
Aquest article és un crit desesperat a la ciutadania i a la nostra administració local (la més propera), l’Ajuntament, i a l’actual equip de govern presidit per l’alcalde Jordi Ballart i Pastor, que tantes promeses va fer abans de la seva inesperada victòria, perquè estigui a l’altura de la seva responsabilitat tal com recull la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la ciutat signada per aquest Ajuntament l’any 2000 (juntament amb 400 municipis europeus més) i que diu clarament que s’han de garantir els drets fonamentals dels ciutadans i ciutadanes de Terrassa (reconeguts a tots els tractats internacionals que ha signat l’Estat espanyol -com el dels menors, el dret a l’habitatge, al d’una vida digna…-) i que, pel dret de subsidiarietat, també reconegut a la carta, l’Ajuntament no pot renunciar a garantir aquests drets a tota la ciutadania, tingui o no tingui la competència o els recursos adients.
Senyor alcalde, prou desnonaments a Terrassa, retorni la dignitat perduda de molta gent i treballi de veritat pel dret a la ciutat, on el principi d’equitat no sigui vulnerat més. L’Osseynou, la seva família i moltes altres famílies estan esperant aquest acte de valentia… No està sol, si vol té la força de la societat civil organitzada, no li doni l’esquena, escolti el clam de justícia social de tots els Osseynou que formen part d’aquesta gran àgora que es diu Terrassa.
