A Jornada Internacional pel Treball Decent que se celebra cada any el dia 7 d’octubre està promoguda per les Nacions Unides mitjançant l’Organització Internacional del Treball (que enguany compleix 100 anys) i per la Federació Internacional de Sindicats. Es tracta d’una data que avui té entre nosaltres la màxima actualitat. Malauradament constatem que la superació de la crisi econòmica que assenyalen les grans xifres de les estadístiques econòmiques encara no ha arribat a molta gent i encara molt menys a les persones que fan les feines més senzilles i menys valorades de la nostra societat. Són moltes les persones joves, i també altres no tan joves, que per tal de treballar es veuen abocades a acceptar uns sous molt baixos que no els permeten viure amb dignitat i, ni tan sols, formar una família i tenir fills.
Segons el VIII Informe FOESSA, la sortida de la gran recessió ens ha dividit a la societat en tres grans blocs. La societat estancada (prop del 20%), que ja es trobava d’aquesta manera abans de la crisi i que continua igual. La societat insegura (prop del 30%), que quan mira l’anterior es veu a prop però diferent. I, per fi, la societat superba (prop del 50%), la qual consumeix, dirigeix i és propietària del seu destí i, a més, condiciona el dels altres.
Tot i la reducció progressiva de la desocupació, es generen treballadors pobres i exclosos, i es limiten les possibilitats d’integració de molts col·lectius. Es pot dir que "la precarietat laboral s’ha convertit ja en una manera de vida de forma estructural en la nostra societat". Les dades aportades per la fundació en relació amb l’exclusió relacionada amb l’ocupació són colpidores:
-El 14% de les persones que treballen es troben en exclusió social.
-Un de cada tres contractes temporals dura menys de set dies.
-El 15,1% de les llars pateix inestabilitat laboral greu.
-Encara que s’ha aconseguit reduir l’exclusió per l’ocupació en un 42%, una de cada quatre persones actives del conjunt de la població es troba en situació d’exclusió de l’ocupació.
-El 20% de les persones en llars amb almenys una persona a l’atur no ha realitzat cap formació ocupacional en el darrer any.
Avui la nostra societat necessita recuperar urgentment el seu sentit comunitari i fraternal i enfortir el paper destacat que correspon a la política exercida amb honestedat i transparència. També cal reconèixer que la nostra realitat laboral es va transformant i que cal treballar en vistes a la creació de noves oportunitats que permetin assegurar la reducció de la jornada laboral, l’eliminació de les hores extraordinàries i una millor conciliació entre la família i el treball.
En aquests temps tan complicats per a molta gent, el sector de l’atenció a les persones dependents reclama molta més dedicació. S’ha de reconèixer la seva gran importància a nivell humà i s’hi han de destinar més recursos, tant personals com materials. El progressiu envelliment de la població demana solucions. Les empreses cooperatives poden tenir un paper destacat en aquest sector, conjuntament amb l’acció complementària del voluntariat, com és el cas exemplar de Càritas.
Treballs decents amb sous dignes, vet ací unes reivindicacions molt justes i molt d’acord amb l’Evangeli i que la doctrina social de l’Església promou. La paràbola dels treballadors llogats per treballar la vinya, la del bon samarità i tantes altres fa més de dos mil anys que ens ensenyen el camí de l’amor. Demanem al Pare del cel que ens ajudi a tots plegats a saber buscar i trobar nous camins que ens portin a una societat amb una major solidaritat i amb una real fraternitat.
