N la línia del que havia suggerit la setmana passada n’Ignasi Jiménez, alcalde de Castellar del Vallès i president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, és a dir “treure del nostre lèxic la paraula Quart Cinturó”, s’ha postulat aquesta setmana el tinent d’alcalde de Promoció Econòmica de Terrassa, el senyor Isaac Albert, amb unes sucoses, alhora que previsibles, declaracions al debat que dimecres passat vam tenir a Canal Terrassa. En un aferrissat i èpic intent de fer front a les crítiques rebudes pel garbuix semàntic en què està incorrent el govern municipal, va afirmar que no és el mateix Quart Cinturó, B-40 o Ronda del Vallès, i que el nom efectivament fa a la cosa. L’argument que va esgrimir és que mentre el Quart Cinturó, en tant que xarxa bàsica, depèn del Ministeri de Foment, és a dir l’Estat, les rondes depenen de la Conselleria de Territori, és a dir de la Generalitat, i deia el senyor Albert: “D’aquesta manera la podrem fer com més ens convingui”.
Paga la pena recordar que els primers estudis d’aquesta inacabable infraestructura daten dels anys seixanta del segle passat, és a dir que tenen una seixantena d’anys plens de fracassos i d’una reiterada manca de voluntat estatal, sumada a moltes ineficàcies municipals dels ajuntaments implicats. Ara, el que està fent el líder d’ERC és un joc de triler que denota una enorme contrarietat amb les competències i atribucions que li va delegar l’alcalde en el cartipàs municipal, i que són, entre d’altres, la promoció econòmica de la ciutat i la generació de llocs de treball per als terrassencs i terrassenques. Pretendre convertir una xarxa bàsica, i per tant competència del Ministeri de Foment, en xarxa secundària, i per tant competència de la Generalitat, és a més una greu irresponsabilitat. D’entrada perquè sona molt estrany que, en un moment en què hi ha pràcticament unanimitat a afirmar que a Catalunya hi ha dèficit en inversions, ERC digui que aquesta que casualment li pertoca pagar-la a l’Estat ja la pagarem nosaltres. Però sobretot la pitjor de les irresponsabilitats és no explicar el que amaga el projecte del tinent d’alcalde Isaac Albert, i que no és res més que entrar en una discussió competencial que l’únic que provocarà serà allargar les preses de decisions vint anys més. Si el que es pretén és no fer una xarxa bàsica (autopista o autovia), pretenent reconvertir el projecte inicial en una xarxa secundària, doncs així ho hauria d’explicar. Fins ara i a cop de Twitter d’altres membres del govern municipal i del propi senyor Albert, hem sabut que el seu projecte és unir el tram nord ja construït amb la N-150 a través de l’avinguda del Vallès i, permetin-me que els digui, la proposta no té parangó; algú és capaç d’imaginar l’avinguda del Vallès absorbint el trànsit provinent del tram d’Abrera, amb camions inclosos? I algú imagina la futura “via cívica” de l’N-150 (i per tant pensada bàsicament per a vianants i ciclistes) pertorbant el seu destí inicial amb cotxes i camions? És a dir, si es vol una “via cívica” a l’N-150, com és possible destruir-la amb l’ús que se li pretén donar de ronda del Vallès, i per tant saturant-la de per vida i d’inici?
Al darrera de tot hi ha un biaix ideològic que no veu més enllà d’això, de la ideologia, i que abandona per complet els interessos dels terrassencs; si algú dubta de la necessitat de construir una via bàsica al nord de Terrassa que ens uneixi amb Sabadell que miri el creixement econòmic que hi ha hagut a l’entorn de la B-30 a localitats com Parets, Rubí i la Llagosta i, si el Sr. Isaac Albert -ara que lidera- té dubtes de com combinar un ecosistema natural amb un d’industrial, que vagi uns dies a països com Àustria i Finlàndia, o a ciutats com Boston i veurà que és perfectament possible, a banda d’imprescindible, fer coexistir les dues realitats.
El senyor Albert, com a responsable de la promoció econòmica de Terrassa, i el senyor Ballart, com a màxima autoritat local, tenen l’obligació de dotar la ciutat dels millors mecanismes perquè tots els veïns de la ciutat puguin viure millor, i això ho haurien de fer malgrat que certes decisions els puguin fer perdre un grapat de vots. Les decisions basades en el tacticisme polític acostumen a donar bons resultats electorals (l’alcalde n’és un expert), però sovint estan revestides d’una flagrant covardia política.
Ara totes dues formacions tenen l’oportunitat de ser valentes i decidides i postular-se d’una forma clara i sense embuts sobre el que pretenen fer amb el Quart Cinturó; no fer-ho és seguir marejant la perdiu amb un tema que la ciutadania mereix que es resolgui ja de forma definitiva.
