Segurament, parlar del fet que la matrícula viva és el gran problema de l’educació a Terrassa pot ser exagerat i segurament injust, però no es pot negar que provoca desajustos molt importants a la planificació i al mapa educatiu local. Poques ciutats viuen uns fluxos migratoris positius tan intensos i elevats com Terrassa. Parlem que entre juny i mitjan setembre s’han registrat a les escoles de Terrassa un total de 431 peticions de plaça escolar a la ciutat. Se n’han quantificat 307 a primària i 124 a secundària.
Aquesta dinàmica ha fet que les autoritats educatives hagin previst la creació de les sempre polèmiques "aules bolet", formalment denominades aules complementàries, que provoquen recel a moltes comunitats educatives quan no un rebuig obert, perquè es considera que provoquen tensió als recursos de les escoles i disminueixen la qualitat de l’ensenyament.
El problema és que la xifra de 431 peticions de matrícula ja haurà quedat antiquada, ja que data del 13 de setembre i l’arribada de nous terrassencs no cessa. Ja hem dit en alguna ocasió que la matrícula viva és un termòmetre del dinamisme demogràfic de les ciutats i Terrassa està recuperant la seva capacitat d’atracció de nous visitants que va perdre amb la crisi econòmica. El ritme de creixement de la ciutat torna a ser notable. Prova d’això és que al 2017-18 el nombre total de matrícules que es van fer durant el curs va superar la xifra de 800. No es coneixen les baixes, que també es produeixen, però el que sí que se sap és que no són xifres gaire rellevants. La matrícula viva no pot ser el refugi per no donar solució als grans problemes de l’educació a la ciutat, com pot ser la construcció dels nous centres o com afrontar la segregació escolar, però és cert que genera tensions importants.
Ahir parlàvem de demografia, del descens de la natalitat general a Catalunya i també a Terrassa, i sembla un contrasentit que posem ara de manifest una certa massificació de les aules a la ciutat. En realitat, ambdós fenòmens no estan contraposats i ens fan tenir consciència de la necessitat de planificar la ciutat i dimensionar la ciutat en funció de les previsions que ens marca el creixement demogràfic de la comunitat.