A un munt d´anys que el poble de Viladecavalls manté la tradició de fer l´aplec de Can Mir, a l´ermita de Sant Miquel de Toudell. Ara fa onze anys, la tenacitat de n´Albert Oliet i la seva família –que es van posar d´acord amb la parròquia de Sant Martí de Sorbet– van fer possible crear l´associació d´amics d´aquest indret tan entranyable. La seva finalitat rau en promocionar i mantenir l´entorn d´aquest punt. Enguany, la diada s´escau en diumenge. Raó de més, per tant, que ningú no falti a la cita. Es tracta d´un costum popular ben arrelat en el temps, que ajuda a refermar les arrels d´un poble mil·lenari.
Els actes s´encetaran –com fixen els cànons– amb una caminada des de la parròquia dels vilacavallencs (que acumula nou-cents vint-i-tres anys des que fou consagrada). Seguidament, es durà a terme la celebració d´una missa (oficiada per Mossèn Joan Lázaro, el rector), on es cantaran els goigs del sant. Després, vindrà el tradicional esmorzar i les actuacions de l´esbart egarenc (del Social), el grup dels Ministrils del Raval (dirigits per l´incansable Carles Llongueras) i el conjunt de música antiga Lokobarroko… Tot plegat precedirà la paella popular que endolcirà els estómacs més exigents.
Encetada la tardor, la conjunció d´ajuntament, parròquia, associació d´amics de l´ermita i patrocini de dos comerços (Queviures Vinaixa i els forns Bonpa d´en Vicenç Novell) ho fan possible. Costa molt bastir i perpetuar un teixit de gent que –de manera totalment voluntària i altruista– s´impliqui en la dinàmica d´organitzar, any rere any, aquesta festa. La nostra societat sol ésser prou esquerpa i individualista com per a ficar-li esforç, rauxa i cor. Les conseqüències d´aquest trinomi les gaudim tots els qui compartim l´esperit i el lligam popular de l´amistat. Per molts anys!
D´altra forma, una ermita tan antigas´hauria anat diluint. Arribant, àdhuc, a perdre l´encís d´una llavor conreada per uns avantpassats que van creure en la viabilitat perpètua de la fita. Llarga vida, doncs, al conjunt del projecte ! De pas, abans de cloure l´escrit, vull fer palès tot el meu reconeixement i gratitud a totes les persones que el fan possible ! "De mica en mica, s´omple la pica". Visca !
