Si om ha viscut a prop d’alguna de les rieres de Terrassa coneix perfectament la relació que s’estableix amb aquest accident geogràfic tan típicament terrassenc. Es tracta d’una vinculació molt especial fins al punt que sempre està present a la vida quotidiana. A la que cauen quatre gotes, l’atenció que sempre es presta a la riera s’accentua d’allò més i sempre hi ha una mirada furtiva a la llera si es passa a prop o un passeig exprés per mirar com baixa si la pluja és més intensa. Les rieres sempre estan presents a la rutina dels habitants dels barris que les acompanyen. El record de les riuades de 1962 i, fins i tot, la del començament dels anys setanta perduren a la memòria col·lectiva dels veïns, també de la dels que han marxat a altres barris de la ciutat, buscant, en molts casos, posar distància amb el perill que sempre ha significat una pluja torrencial prop de les rieres, especialment de la de Les Arenes.
Ahir va ser 25 de setembre, aniversari de la riuada de 1962 que va la tragèdia a Terrassa, origen de la preocupació eterna. No va ser el que es diu un aniversari rodó, era el 57, però els membres de la Comissió Rieres de Terrassa va voler organitzar un acte molt especial. No és necessari que les celebracions importants coincideixin amb números exactes, es tracta de recordar fets i, sobretot, persones. Ahir, a més de recordar les més de tres-centes víctimes que es van registrar a Terrassa, també es va valorar als voluntaris que van treballar de valent perquè els terrassencs tornessin a la normalitat el més ràpid possible. Va haver-hi un record especial per a la denominada "Brigada de la Mort", un grup d’una vintena de persones que es va dedicar a retirar i identificar les víctimes i donar suport a les famílies, treballant de forma incansable. Es va destacar la solidaritat i la capacitat d’organització dels terrassencs en els moments que s’ha necessitat. Afortunadament no hem tornat a viure episodis d’aquesta gravetat, però és ben cert que quan ha estat necessari, la ciutat s’ha mobilitzat sempre.
L’acte d’ahir va ser un homenatge a les persones i una forma de reivindicar el nivell d’atenció que encara avui mereixen les rieres de Terrassa. Josep Maria, el fill d’un dels membres de la brigada de tan trist nom, va dir que els que ho van viure no ho han oblidat mai, però tampoc els seus fills ni els seus néts, perquè la tragèdia de les riuades de 1992 continuarà sempre a la memòria dels terrassencs. Les rieres segueixen allà i continuen sent una amenaça.
