Les mocions o les propostes de declaracions institucionals que els partits de l’oposició presenten al ple municipal tenen la utilitat que tenen en funció del contingut i, especialment, de si s’aproven per part de l’equip de govern, en aquest cas, majoritari. De vegades s’utilitzen com a juguesca per posar en evidència contradiccions, incoherències o desacords d’adversaris a la sala de plenaris i tenen la utilitat de fixar posicionaments i també de generar certa confusió. Aquest és el cas de la proposta de declaració que Junts per Terrassa ha presentat al ple d’aquest mes en què demana un posicionament de l’Ajuntament inequívoc amb l’acabament de l’autopista B-40. En el seu projecte inicial, la B-40 o el IV Cinturó, com es coneixia en un primer moment, havia de connectar el Bages amb el Vallès Oriental, a Granollers, i allà amb l’AP-7 i, fins i tot, amb el Maresme. La crisi econòmica, retards, negligències i després la falta de consens al territori han fet que encara s’estigui construint la connexió entre Abrera i Viladecavalls, una vegada acabat el tram entre Terrassa i Viladecavalls.
Des de l’inici de la redacció del projecte, Terrassa ha defensat a través dels seus diferents equips de govern i entitats econòmiques i empresarials la necessitat de la via per al desenvolupament del nostre teixit industrial com a eina imprescindible i així ens ho hem cregut. És cert que també hi ha hagut oposició, i molta; de partits polítics i d’entitats cíviques i de defensa del medi ambient. De fet, l’actual alcalde ha defensat com a regidor i com a primer edil, al seu primer mandat i ara, la construcció de la nova via, almenys fins a la seva connexió amb Sabadell. La setmana passada, sense anar més lluny, va celebrar un nou front comú amb Sabadell per forçar la ràpida construcció del tram entre Terrassa i Sabadell per evitar que el IV Cinturó "acabi a Terrassa en una rotonda".
Doncs resulta que l’equip de govern votarà en contra de la proposta de Junts per Catalunya. És més que probable que el posicionament respongui a una qüestió de caràcter purament polític el raonament del qual se’ns escapa, però el que està clar és que el vot necessita una explicació. Així i tot, el més necessari és un posicionament nítid, clar i ferm sobre què és bo i què és necessari al voltant del VI Cinturó i que, si hi ha alternatives, se’n parli amb serietat. Això del IV Cinturó se’ns comença a fer bola a tots.
